Nen amb les oques

La constant preocupació per l’espai de Leonci Quera es manifestava també en les primeres realitzacions de l’artista. Sovint en les obres dels primers anys, com aquesta, les figures presenten girs o un cert corbament  sobre si mateixos, com sospesos en un moviment o una acció. En tenim un exemple molt conegut a la Nena amb les gaseles, modelada un any abans i que fins fa poc coronava la part superior del passeig de Miquel Blay. Tant aquesta com el nen giravolten en una mena d’espiral ascendent mentre s’estableix un entramat compositiu amb la resta d’elements que formen el grup. Progressivament en les obres de Quera, el moviment s’alentirà fins a arribar a l’estatisme, mentre que augmentarà l’interès pels espais que es generen entre els personatges o les seves formes i posarà en evidència, cada vegada més, la presa de consciència per aquests espais o buits fins a aconseguir, ja dins l’etapa abstracta de l’artista, invertir el concepte escultòric. En les darreres peces de planxa metàl·lica l’element matèric esdevé el marc que insinua i delimita l’autèntic volum que és l’espai.

Un exemplar d’aquesta obra va participar a l’Exposició d’escultures i dibuixos L. Quera Tisner de la Sala Vayreda (14 agost – 1 de setembre) de 1946.  En el catàleg de la mostra consta que Quera havia cedit l’obra a l’Ajuntament d’Olot. D’altra banda l’obra, potser encara com a terra cuita, es va col·locar per un temps dins l’antiga cooperativa agrícola que hi havia al barri de Sant Miquel (arxiu Dou, fot. 1632). Al Museu de la Garrotxa es conserva un petit esbós preparatori d’aquesta peça (Museu de la Garrotxa 275). La reproducció en pedra artificial es va fer coincidint amb l’ordenació del jardí de la zona.  

BIBLIOGRAFIA

Vegeu bibliografia general de l’artista al catàleg d’exposició Leonci Quera, la consciència de l’espai, Museu de la Garrotxa 2002, on trobareu també una detallada biografia de Quera.