Sense lluna (Passejant)

Anna Manel·la DATA D’INAUGURACIÓ2 d’agost de 1994 TEMAPersones MATERIAL Bronze MIDES133 x 37 x 23 cm FORMA D’INGRÉSEncàrrec FONT D’INGRÉSAjuntament d’Olot UBICACIÓ Cantonada carrer Sant Tomàs, Nucli Antic Representa la figura estilitzada d’un nen d’uns set o vuit anys, que du bata de col·legial i pantalons curts. Té les mans agafades al darrere i la cara dirigida cap al cel, on sembla buscar alguna cosa. L’obra s’inscriu totalment dins els paràmetres estètics que defineixen la iconografia d’Anna Manel·la: austera, fràgil, nostàlgica, reflexiva i espiritual. A vegades també es presenta enigmàtica i angoixant.  Són aspectes reflectits amb intensitat poètica tant a l’obra pictòrica com escultòrica d’Anna Manel·la i, de fet, en tenim exemples en el mateix dibuix. En el repertori d’Anna Manel·la  sovintegen figures nostàlgiques, a voltes míseres. A partir dels anys noranta en modelarà unes de molt característiques, de gest abatut i braços caiguts que amb aquest estat d’ànim introdueixen una certa reflexió existencialista. D’altres, com en el cas que ens ocupa, és la mirada dirigida cap a un cel inexistent la que ens omple d’enigmes i ens fa sentir impotents davant els misteris de la vida. El tractament que dóna a aquests personatges és auster, quasi podríem parlar de […]

Llegir més
Torna a l'inici