Ahu Moai (Aringaora Ote Manuheuroroa)

L’escultura és la reproducció, a petita escala, d’un ahu moai com els que s’aixequen majestuosos i impressionants a l’illa de Pasqua o Rapa Nui. L’obra, és un obsequi de l’Ajuntament d’Hanga Roa. Commemora, l’agermanament entre aquest municipi de l’illa de Pasqua i Olot, en data de, 2 de juliol de 1982. La talla del ahu moai la va fer el mestre picapedrer Raül Ortiz a la pedrera de Castellfollit de la Roca, sota la direcció de l’artista de l’illa, Manuel Tuki Tuki.

Manuel Tuki (1920-) és un dels més destacats escultors de la illa Rapa Nui. Les seves obres es poden apreciar a l’Av. Alameda de Santiago de chile (1975), a la Caleta Portales, a Valparaíso (1988), a l’actual aeroport Mataveri de Rapa Nui (1977), a la Ciutat d’Olot (1982), a Itàlia, i actualment es troba de camí a EEUU un moai de fusta per al president Barack Obama.

Encara que l’ Ahu moai d’Olot, no és totalment una escultura autèntica, està col·locada com alguns moai de l’Illa- sobre una reproducció de l’altar cerimonial o Ahu. En aquest cas es va construir un Ahu Moai (n’hi ha d’altres tipus) format per un pendent acabat amb una plataforma i que, originàriament, era una tomba funerària col·lectiva. L’obra d’Olot s’assembla més als moai que es troben a la vessant del volcà Rano Raraku, on també es trobava la pedrera o mina on es tallaven els moai. Part d’aquests moai, un cop acabats, es van traslladar amb mètodes encara no gaire estudiats als Ahu, que s’aixecaven en diversos punts de l’Illa. Cal a dir que un cop col·locat a sobre del ahu, a aquests moais se’ls hi buidava la conca dels ulls i se’ls col·locava uns ulls de coral blanc i majoritariament de obsidiana o també d’una pedra anomenada “ hani- hani “, i el pukao (mena de barret de pedra vermella que llueixen alguns moai).

Com a fet a destacar, cal remarcar que Olot és la única ciutat en el món agermanada amb la illa de Pascua, i a la vegada posseïdora d’una plaça anomenada, plaça Rapa Nui. No obstant, aquesta ha tingut moltes propostes d’altres ciutats molt més rellevants a nivell mundial i molt més properes a la seva area geogràfica, però sempre les ha rebutjat.

El moai d’Olot, quan es va inaugurà, a l’any 1982, no duia pukao i  tampoc tenia els ulls oberts. Va ser l’any 2007 quan, gràcies a l’impulsor olotí i amant de Rapa Nui, Raül Nuñez Chacón es va fer el coronament amb la col·locació del pukao i dels ulls del moai. Aquestes peces les va realitzar a Rapa Nui el mateix artista. Manuel Tuki comentà a l’acte de la coronació que ara, el moai d’Olot és “viu”, passant a convertint-se amb un “aringa- ora” o (rostre vivent) ja que té col·locats els ulls, i té a dins l’esperit (Aku-Aku) de la persona que representa. En aquest cas és el garrotxí Antoni Pujador, promotor i pioner de l’agermanament.

Antoni Pujador i Estany (1948-1993). “ Manuheurora” (com l’anomenaven els Rapa Nui) va arribar a l’Illa de Pasqua el 10 de novembre de l’any 1974 i va ajudar molt als seus habitants a aconseguir més autonomia durant la dictadura d’Augusto Pinochet, com també va organitzar diversos actes i projectes a benefici de la illa. Per la qual cosa va ser anomenat membre del “consejo de jefes de ancianos o jefes de Rapa Nui” sent el seu representant a l’exterior.

Es dóna la circumstància que les autoritats de l’illa no van conèixer la ubicació del moai fins a l’any 2000, quan el Sr. Pedro Edmunds, alcalde d’Hanga Roa, va visitar Olot. El motiu de la visita era l’homenatge que es va fer llavors a Antoni Pujador. Durant l’estada, Pedro Edmunds va fer palesa la seva disconformitat amb l’emplaçament del moai i va demanar a les autoritats locals el trasllat de l’escultura a un indret adient, lluny del soroll i del trànsit urbà.

A partir d’aquell moment, el tema ha estat debatut en diverses ocasions en els plens de l’Ajuntament d’Olot. A principis del 2002 es donava per fet que el moai es traslladaria als jardins de l’avinguda de Cuba, a l’exterior del Parc Nou, però el canvi es va posposar, segons sembla, per  estudiar noves propostes d’ubicació.

El 26 d’abril del 2010, a petició de l’actual representant de la cultura Rapa Nui a la ciutat d’Olot Raül Nuñez Chacón, i per a tancar de una vegada per a totes aquesta polèmica, es va reunir a l’illa amb l’alcaldessa de Rapa Nui, Luz del Carmen Zasso Paoa, i amb el mateix escultor, don Manuel Tuki. Com a resultat d’aquesta reunió es va decidir que el ahu moai que hi ha a la ciutat d’Olot no es mogui mai de la seva ubicació originaria. Per donar constància a aquest esdeveniment és varen firmar uns documents oficials, que varen ser entregats al excel·lentissim alcalde de la ciutat d’Olot Lluís Sacrest, i que es troben en els arxius de el mateix ajuntament.

BIBLIOGRAFIA:

• CASAS, J.” Reclamen una escultura per a la plaça de l’Illa de Pasqua d’Olot, quan no hi hagi el moai” El Punt. Girona, (14-10-2001).

• CASAS, J. “Les bretolades i la deixadesa degraden bona part de les escultures públiques d’Olot”  El Punt. Girona, (23-08-2002).

• CASAS, J. Pasqua dóna llum verd al nou espai per al moai d’Olot”. El Punt, Girona, 03-04-2002.

• “Les escultures públiques d’Olot es mereixen un tracte millor” El Punt. Girona, (24-08-2002), editorial.

LLIBRES I REVISTES D’INTERÈS:

• “ ISLA DE PASCUA: El sueño imposible de Antoni Pujador” editorial Sirpus, 1-07-2006. Autor: Francesc Amorós.

• “RAPA NUI: Un mundo perdido al este de polinesia” editorial Sirpus, octubre del 2010. Autor: Francesc Amorós.

• “Revista: Más allá” nº260, Octubre del 2010. Carlos Mesa

WEBS D’INTERÈS : http://www.rapanui.net/

APADRINADA PER: IES Bosc de la Coma

COL·LABORADOR DEL TEXT: Alex Ferres