Oratori Viacrucis

L’estructura formal dels oratoris del viacrucis actual és molt semblant a la dels oratoris que es construïren el 1888 a petició de la Cofraria de Sant Francesc i segons els plànols dels arquitectes Ignasi Illa i Esteve Pujol. Foren els oratoris que inspiraren a Laureà Barrau, per pintar el 1894 l’obra Camí de la Creu de Catalunya amb la qual va assolir un gran èxit popular i de crítica. Barrau va pintar aquest quadre a París a partir d’uns esbossos que havia fet en una llarga estada a Olot i el presentà al Salon d’aquell any. L’obra es coneix també com a Via Crucis.

Passada la guerra civil, explica Joaquim Danés, els oratoris del Via Crucis estaven per reconstruir, i quedaven només algunes despulles, ruïnes i minsos senyals de la seva existència. Els oratoris actuals es van inaugurar el 3 d’abril del 1949, coincidint amb les bodes d’or sacerdotals del Papa Pius XII. A les quatre de la tarda d’aquell dia, es va fer la benedicció de la imatge del Sant Crist i es va col·locar a l’ermita de Sant Francesc amb un solemne viacrucis oficiat pel reverend Eduard d’Igualada.

Pel que fa a la part escultòrica dels relleus, segons la memòria popular, aquests s’haurien fet al taller d’imatgeria religiosa de Can Castellanes seguint uns models de la casa i sota la direcció de Martí Casadevall. Els oratoris consten d’un pilar d’obra vista amb un sòcol escalonat de pedra. A la part superior dels pilars, i separats per lloses de pedra, descansa una capelleta, també d’obra vista, amb un teulat a dues aigües fet igualment de pedra. A la cara frontal de la capella hi ha una creu de ciment en relleu que té marcada, al centre, una creu més petita. Aproximadament a uns quinze centímetres per sota de la llosa de pedra que separa la capelleta del pilar hi ha incrustat un relleu de bronze que és diferent en cada estació.
1.    En la primera estació es representa el moment en què Jesús és comdemnat a mort per Ponç Pilat. A l’escena hi podem veure, a la dreta, Ponç Pilat assegut que es renta les mans. Drets, al seu davant hi ha Jesús i dos personatges més.
2.    En el relleu d’aquesta segona estació es representa Jesús portant la Creu. Tres personatges ajuden Jesús a carregar-se la creu..
3.    Es representa la primera caiguda de Jesús. En primer terme veiem Jesús a terra, agenollat, colpejat per un guardià. Hi ha dos homes més al fons.
4.    Es representa la trobada de Jesús amb la seva mare. A la banda esquerra hi ha Maria i dues dones, al centre Jesús amb la creu i, a la dreta, un soldat i un home amb un fuet.
5.     Es representa el moment en què el Cirineu ajuda Jesús a portar la creu .. A la banda dreta del relleu, un home barbut ajuda Jesús a portar la creu. Té un soldat darrere seu. A l’esquerra hi ha  un home amb un fuet.
6.    Es representa la Verònica netejant el rostre de Jesucrist. A la banda esquerra hi ha tres dones: una està agenollada i sosté una tela. Al centre hi veiem Jesús amb la creu i, a la dreta el Cirineu.
7.    Es representa la segona caiguda de Jesús. Jesús és a terra mentre el Cirineu i dos homes més ajuden a aixecar la creu.
8.    Es representa Jesús mentre amonesta les santes dones. A la banda esquerra hi ha Jesús amb la creu i un home amb un fuet.. A la dreta, hi veiem una dona dreta amb el cap baix i una d’agenollada amb les mans al cap, com desesperada, a les quals Jesús es dirigeix.
9.    Es representa la tercera caiguda de Jesús. A cada banda de Jesús, que és a terra, hi ha un home que l’ajuda a tornar a aixecar la creu. A la dreta, en un segon terme, també es veu un soldat.
10.    Es representa el moment en què treuen les vestidures a Jesús. Al centre veiem Jesús amb els braços oberts i dos homes, un a cada costat. El de la dreta desfà la túnica a Jesús.
11.    Es representa Jesús que és clavat a la creu. Al centre veiem Jesús estirat damunt la creu. Té tres homes a la banda esquerra que el subjecten a la creu i dos a la banda dreta. Un d’aquests, a cops de martell, clava la mà esquerra de Jesús a la creu.
12.    Es representa la mort de Jesús a la creu. Al centre veiem Jesús mort a la creu. Al seu voltant hi ha diversos personatges: en primer terme, dues dones agenollades plorant, una a cada banda, i drets darrere de les anteriors, una dona  a la banda esquerra,  també plorant, i un home a la banda dreta.
13.    Es representa el descendiment del cos de Jesús de la creu. Al centre veiem Maria asseguda que sosté el cos sense vida de Jesús. Al seu voltant hi ha diversos personatges: en primer terme dos apòstols drets, un a cada banda; darrere dels anteriors, dues dones també dretes i, al fons, la creu. Aquesta estació es coneix també amb el nom de ‘La Pietat’.
14.    En el relleu d’aquesta catorzena i última estació es representa el sant enterrament de Jesús. Al centre veiem dos deixebles que transporten el cos sense vida de Jesús cap al lloc on li donaran sepultura, mentre a darrere els segueixen  altres personatges plorant. 

BIBLIOGRAFIA

Arxiu Històric Comarcal d’Olot. Fons Municipals, Llicencies d’obres (any 1888).
DANÉS i TORRAS, J. (1977-2003) Història d’Olot, Olot, Ajuntament d’Olot, vol. XVII, p.2996.
Arriba España! Olot ,núm 517 (18 març 1949) p.4.
Arriba España! Olot ,núm 519 (2 abril 1949) p.4.
Arxiu Històric Comarcal d’Olot. Fons Municipals. Actes Ajuntament d’Olot (1949) 15 i 28 març.
COLL, I.(2003) Laureà Barrau. Barcelona, Caixa Terrassa / Lunwerg Editors, p. 71-72.