Porta

Segons l’artista, la porta és un lloc de pas, un punt de pas entre un espai i un altre. Té un pas permanent, sense obstacles ni traves, que es pot travessar. Només cal desitjar-ho. Té simbolitzat el perfil humà perquè justament va adreçat a totes les persones que estiguin disposades a franquejar espais i superar els obstacles interiors, creats, la majoria de vegades per ells mateixos, i poder arribar, d’aquesta manera, a ser un ser més ric i suposadament més complet.

El monument és un dels treballs que es realitzaren durant la setmana del I Simposi Internacional d’Escultura que es va celebrar a Olot l’estiu de 1986. Aquest Fòrum va ser una de les accions organitzades per la Fundació Pública recentment creada i destinada a tenir cura de l’Escola de Belles Arts i l’Escola de Música. La programació d’una sèrie d’activitats puntuals, en el camp de les Belles Arts i la Música ferien veure als olotins, d’una manera palpable i entenedora, la reorganització pedagògica que es preparava de cara al curs 1986-87, i es preveia l’oportunitat d’impartir ensenyaments reglats en aquests camps, cosa que desvetllaria l’interès pels processos artístics .

Els diferents artistes que van participar en el simposi, a més de Begoña Uriarte, Isabel Banal, Miquel Fluvià, Christiane Guillaubey i Enric Sala, van realitzar les obres a l’aire lliure i en contacte amb el  públic assistent, que va poder observar i seguir com un bloc de pedra es transformava en una escultura.

BIBLIOGRAFIA

Catàleg I Simposi Internacional d’Escultura. Olot Impremta Aubert 1986.
La Comarca (Olot) núm. 374 (24 juliol 1986) p. 15 – 15.

APADRINADA PER

Escola Malagrida