Presentació d’un llibre escrit per Joan Barnadas i Puigferrer.
Col·loquis, exposicions, representació d’una obra de teatre, i la celebració de la Revetlla de Sant Pere són altres activitats organitzades amb motiu de l’efemèride.
L’any 1894 naixia el Centre Obrer d’Olot. L’entitat va ser durant 45 anys un espai d’esbarjo i de socialització, participatiu i compromès amb les activitats populars, un casino dels treballadors, en contrast amb el casino dels rics. Va oferir un espai de lleure i alfabetització a la classe obrera olotina, fins que amb la repressió franquista va desaparèixer.
Després d’ocupar diverses seus temporals, es va establir a l’actual Núria Social, al carrer del Carme, on tenia una escola nocturna per als adults analfabets, una escola per als fills dels treballadors, un local, bar-cafè, un teatre-sala de balls i de jocs i una biblioteca. Va acollir una coral, un grup de teatre, una colla excursionista i un equip de futbol.
Malgrat la intensa activitat que va dur a terme durant les primeres dècades del segle XX, no ha estat mai prou reivindicat. La Comissió del 125è aniversari de l’entitat i el PEHOC han volgut posar-hi remei amb una sèrie d’activitats per celebrar els 125 anys de la seva creació i donar a conèixer a la població tota la tasca que va fer aquesta entitat.
Edició del llibre El Centre Obrer d’Olot (1894-1939)
Per celebrar l’aniversari, l’Institut de Cultura d’Olot ha editat el llibre El Centre Obrer d’Olot (1894-1939), escrit per Joan Barnadas i Puigferrer. L’obra reivindica la importància del centre i relaciona la seva evolució amb la situació sociopolítica general. A més, contribueix a reflexionar sobre el llegat de les persones que en van formar part, així com sobre les nostres entitats i, en general, sobre l’associacionisme avui.
Joan Barnadas i Puigferrer és biòleg de professió i historiador per afició. Redactor de revistes com Olot Misión o L’Olotí, col·labora amb els Annals del PEHOC, del qual forma part. Regidor de l’Ajuntament d’Olot per ERC (1987-1998), ha estudiat a bastament la història política i social del segle XIX, i ha publicat, entre d’altres, Joan Deu i Ros, una biografia política, Orígens del moviment obrer a Olot. 1840-1923 i Eveli Barnadas Vila, “bon olotí i millor patrici” (1870-1950).
Per recuperar la història del Centre Obrer, Barnadas s’ha endinsat en les escasses referències a la premsa de l’època i en una quantitat considerable de documents conservats, com ara pasquins i fullets dels actes que s’hi organitzaven i documents administratius.
Altres activitats per celebrar l’efemèride
La Comissió del 125è aniversari i el PEHOC han organitzat tota mena d’activitats al llarg d’aquest mes de juny, per reivindicar el paper del Centre Obrer d’Olot.
Exposició “125 anys del Centre Obrer d’Olot”
Fins al 28 de juny, a la sala de consulta de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa.
Selecció dels documents del centre obrer.
A cal callista, de La Funerària Teatre.
Dissabte 15 de juny, 20.30 h, Núria Social
Pedro Carrizosa, Irina Julià i Josep Jou protagonitzen aquest sainet de Josep Asmarat que ja s’havia representat al Centre Obrer d’Olot.
Col·loqui “L’associacionisme popular. Ateneus i centres obrers en la Catalunya contemporània“.
Divendres 21 de juny, 19.30 h, Núria Social
Hi participen Antoni Dalmau Ribalta i Pere Solà i Guissinyer.
Col·loqui “Llocs de vida col·lectiva. Sociabilitat, alternatives i contrapoder en espais autogestionats“.
Dissabte 22 de juny, 19.30 h, Ateneu Mala Petja
Hi participen Laura Comas, Ivan Miró i Clàudia Ruscalleda.
Revetlla de Sant Pere.
Divendres 28 de juny, de 21 h a 1 de la matinada, Antic solar de Can Sau
Sopar Popular, cançons a la carta amb Manelic de Pera i ball amb La Criatura Verda.
Preu: 25 euros, venda de tiquets al Núria Social.
“No és un sindicat. No és un partit. El Centre Obrer d’Olot va ser una entitat que, pel seu no-partidisme, podia acollir obrers i treballadors de totes les tendències, des dels proletaris més conscienciats fins a sectors més moderats”.