Cine Club: “Memorias de un caracol”

Sinopsi

Filmada en animació stop motion, sense cap efecte digital, Memorias de un caracol és una pel·lícula per reivindicar allò insòlit i, sobretot, la llibertat creativa. Adam Elliot fa un estil d’animació que aporta un caràcter molt físic que aconsegueix mostrar el caràcter i els sentiments dels protagonistes, unes ànimes engabiades que no troben el seu lloc al món. Elliot converteix cada objecte, cada personatge, cada un dels centenars de trastos i trastos que veiem desfilar, en un poema cinematogràfic. Els seus ninots i les seves maquetes habiten un espai palpable i proper, travessat per sons, olors i sabors que transcendeixen la imatge. La projecció es fa conjuntament amb Olot Dibuixa.

Adam Elliot (director)

“Aquesta pel·lícula la vaig fer a partir de la foscor que ha existit a la meva vida. Quan el meu pare va morir fa uns vuit anys, va deixar moltes coses acumulades. Tenia tres magatzems plens de coses que mai no va tirar. Em molestava molt que els meus germans i jo haguéssim d’esquivar tot aquest caos. I aquesta molèstia es va convertir en curiositat. I després em va fascinar la pregunta del perquè col·lectem coses, perquè omplim les nostres cases de coses. Aleshores vaig començar a investigar i vaig descobrir que molts acumuladors han patit moltes pèrdues en les seves vides: la pèrdua d’un fill, un germà, un bessó. I l’acumulació es converteix en un mecanisme per bregar amb les pèrdues. Vaig entendre que això és el que feia el meu pare. Guardava totes aquestes coses per bregar amb la seva depressió. I crec que això és el que tots fem: acumulem coses que ens fan sentir bé. Donem valor sentimental a coses que no tenen un fi però obtenen un sentit. He tingut depressió i m’he adonat que totes aquestes coses que col·leccionava em donaven una mica de felicitat, però no eren la resposta. No resolien els meus problemes, només alleujaven el dolor. Així que em vaig desfer de tot. Amb la meva parella ho vam vendre tot a eBay. Ens vam traslladar a un apartament més petit i ara vivim una existència minimalista. Les memòries són importants. Fins i tot en aquesta pel·lícula, dic a la gent que segueixin endavant. Has de mirar el passat per acceptar els teus errors i descobrir que les penes són bones, és bo tenir-ne, aprendre de tot això i seguir endavant per no repetir els mateixos errors. M’agraden els àlbums de fotos. En tinc molts i em plau veure’ls, però intento no fer-ho gaire seguit perquè no vull viure en el passat. Vull viure al present i moure’m cap al futur. Particularment quan et fas més gran, t’adones del temps limitat que et queda. I es tracta de fer noves memòries sense habitar en el passat.”