Marta Móra és artista, ballarina, cantant, creadora escènica, facilitadora de biodansa i una de les formadores del projecte Mapadeball.

Fer entrar la dansa contemporània als centres de secundària és l’objectiu de Mapadeball. Quina és la seva importància?
Les arts pràcticament no són presents a les aules, i encara menys les arts escèniques. Sempre hi ha hagut aquesta necessitat, però és cert que en els últims anys s’ha fet més evident, i fins i tot científics de renom han explicat com en són, de vitals, dins l’educació. La dansa ens ajuda a comunicar-nos i a relacionar-nos d’una manera diferent: més genuïna, més equitativa, més de veritat, més empàtica, més humana.

Com ha crescut el projecte al llarg dels anys?
Mapadeball és una versió del Tots Dansen, que sorgeix al Mercat de les Flors de Barcelona. I és que algunes ciutats que formen part de la Xarxa Transversal, entre les quals hi ha Olot, van veure que era una molt bona iniciativa per fer arribar la dansa contemporània als seus centres de secundària. Aquí es va començar la temporada 2012-2013 amb 140 alumnes i, actualment, ja n’hi ha 340, provinents del Bosc de la Coma, el Cor de Maria, el Greda i l’Escola Pia.

Com a formadora, quin és el teu paper?
Primer de tot vaig a la formació amb les coreògrafes, m’aprenc la peça i, sobretot, m’intento impregnar del seu imaginari. Llavors faig un parell de formacions per al professorat i entre tots adaptem la peça segons l’alumnat que tenim. Seguidament vaig als centres educatius i els ofereixo deu sessions de dansa i fem dos assajos de l’actuació final.

Com viuen els alumnes aquesta experiència?
Hi ha alumnes que ja tenen interès per la dansa i que reben amb moltes ganes el projecte. N’hi ha d’altres que són més vergonyosos i que van seguint totes les dinàmiques però potser des d’un lloc no tan present. I també n’hi ha d’altres que ni tenen ganes de dansar ni de seguir les propostes, tot i que ho acaben fent i potser fins i tot al cap del temps ho recorden positivament.

Que estiguin en plena adolescència us és favorable a l’hora de plantejar-los aquesta activitat?
És favorable i volgut, sobretot perquè a l’adolescència és quan apareixen més les vergonyes i els complexos i, per tant, és quan el projecte pren més sentit. Si que és cert que a mi, com a formadora, se’m presenten més dificultats per ajudar-los a moure i a crear, però la dansa contemporània ens ofereix l’oportunitat d’experimentar moviments corporals que alliberen la rigidesa del cos i això també vol dir alliberar rigideses pel que fa a la manera de pensar i d’actuar. La veritat és que la dansa és de gran ajuda per integrar i harmonitzar els grups.

Com definiries el binomi dansa-joves?
És un còctel molt intens. Per una banda, agafa la força, l’energia i la vitalitat de tenir catorze anys. Com a contrapunt, hi ha tota la barrera que posen davant la possibilitat que aflori el seu moviment més autèntic. Però gràcies a aquest binomi jo estic aprenent molt a veure la part plena del got: potser l’espectacle perfecte encara queda molt lluny, però amb les sessions amb ells aconsegueixo que es trobin, que es mirin, que es relacionin i que dansin.

Quines són les propostes escèniques d’enguany i a quantes ciutats serà present Mapadeball?
A Olot es ballarà la peça Altres mirades, de les coreògrafes Claudia Moreso i Noemí Ventura, que explora com ens percebem i ens relacionem a través del moviment. A més, Mapadeball serà present a Mataró, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Figueres i Reus, i gràcies al II Pla d’impuls de la dansa del Departament de Cultura de la Generalitat, enguany hi haurà les incorporacions de Tortosa, Lleida, Tarragona, Lloret de Mar i Tàrrega.