Josep Maria Reixach és l’autor del text i Tavi Algueró de les il·lustracions de la Marranada!, el 26è conte de la col·lecció “Contes de la faràndula”, coeditat per l’AOAPIX i l’Àrea de Cultura i Educació de l’Ajuntament d’Olot. El conte es presenta aquest dissabte 18 d’abril a l’Hospici.
A quin dels sis marrans creieu que li ha fet més il·lusió aquest conte? I al que menys?
Ens sembla que al que li ha fet més il·lusió és al Boig perquè li encanten les novetats. El més reticent de ben segur que ha estat el Traïdor perquè li agrada passar desapercebut per poder fer les seves malifetes impunement. Tot i això, pensem que, en el fons, el fet de tenir un conte propi els ha fet a tots molt feliços.
En quina aventura es veuen immersos?
L’únic que us podem avançar és que hi ha una malifeta per investigar i que a banda dels Marrans hi participen el Porc i el Xai, els Marraners, que són els portadors dels Marrans, i el Cap de Lligamosques, entre altres.
Pel que fa als textos i a les il·lustracions, com acostumeu a treballar: en paral·lel o primer enllestiu una cosa i després l’altra?
Primer de tot enllestim el text i quan hem acordat que ens agrada la història i que tot està força lligat es comença a treballar amb les il·lustracions. Però treballem en equip i els matisos i els detalls tant si són del text com del dibuix els acabem fent en paral·lel. La darrera feina que portem a terme sempre,
a cada conte, és amagar a cada pàgina un objecte molt petit que el lector ha d’intentar trobar.
Quant de temps passa entre que gesteu la idea inicial i teniu el conte imprès?
Això depèn de cada cas. De vegades costa trobar una història rodona i que ens agradi. La limitació de dotze pàgines suposa un gran repte. També hi ha històries amb molt de detall a les il·lustracions i d’altres amb menys personatges o entorns més fàcils de dibuixar. Però com a mínim treballem amb un marge de sis o set mesos per poder fer un bon procés de creació i edició.
Sou crítics amb la feina de l’altre o ho són més els vostres joves lectors?
Som molt autocrítics, i sovint ens costa donar el conte per acabat i tancar el procés perquè ens fem molts de suggeriments entre nosaltres i intentem cuidar tots els detalls. Pel que fa als nostres joves lectors, el retorn que hem tingut, en general, és molt bo i cada un d’ells té el seu conte preferit i el seu personatge de la faràndula més estimat. Una altra cosa són les mares, pares, avis i altres familiars que, més d’un cop, se’ns han queixat: diuen que estan una mica farts d’haver de llegir o explicar una vegada i una altra el mateix conte a la seva mainada.
Esteu treballant en algun altre conte o us agradaria publicar-ne algun de concret?
Sí, estem treballant en un altre conte, però no us en podem avançar gaire res perquè tot just som a l’inici del procés i ara per ara és secret. A nosaltres, de fet, ens agradaria molt poder fer els contes de les figures de la faràndula de la ciutat que encara no en tenen.
De tots els que heu fet teniu estima especial per a algun de concret?
Coincidim que el Porc i el Xai va ser el primer conte, el precursor de tota la col·lecció i, per tant, en tenim molt bon record. Però l’estima, com us podeu imaginar, la tenim en tots i cadascun dels contes editats. Ara tenim el cor i l’ànima posada en el conte dels Marrans.
I parlant d’estima, no creieu que els Marrans són un dels personatges més estimats de la faràndula olotina?
Nosaltres més que estimats potser diríem populars. Només surten una vegada a l’any, per Festes del Tura, però l’activitat que desenvolupen és molt participativa. A les Marranades hi ha molta interacció i, a més, agafen un ventall molt ampli d’edat dels participants. És molt diferent córrer una Marranada que anar a veure ballar alguna figura de la faràndula.
