Dani López Pradas és músic, productor, compositor, arranjador i multiinstrumentista, i ha estat distingit amb les Ales a la Cultura 2026.
Com et sents amb aquest reconeixement?
Aquest premi em fa moltíssima il·lusió i em sento molt agraït. És una gran sort ser valorat a casa. Els projectes amb què treballo actualment m’han arribat gràcies a oportunitats que se’m van donar fa anys a la meva ciutat, quan ni jo mateix sabia si seria capaç d’escriure per a una orquestra o de produir una cançó.
Professionalment et defineixen moltes facetes. Les barreges o hi treballes separadament?
Les barrejo constantment. Hi ha projectes en què faig tots els papers de l’auca; en canvi, n’hi ha que em contracten només per a una sola tasca, però en aquests casos m’ajuda molt conèixer totes les altres. El mateix em passa amb els diferents mons musicals amb què treballo: com que sempre he sentit un gran interès per estils molt diversos, puc servir de pont i punt d’unió entre especialistes realment diferents, des de l’òpera fins al pop mainstream, per exemple.
De quina manera t’inicies en el món de la música?
Vaig començar rebent classes de piano a l’Escola de Música de l’Orfeó. El meu professor, l’Àngel Rigau, em va fer estimar la música sense posar-me pressió i ensenyant-me cançons que jo escoltava a casa. Després, també amb ell, em vaig endinsar en el món del saxo.
Anys més tard vaig tocar amb el meu amic Koldo Gonzàlez i, un estiu, en unes colònies de música tradicional al Pirineu, a Arsèguel, amb altres estudiants vam crear el grup Stukat del Bolet. Vam estar junts durant deu anys i vam fer més de cent concerts. Amb ells em vaig iniciar en la composició i els arranjaments.
Quan decideixes fer d’una afició la teva professió?
Quan al final de l’ESO ens van preguntar què volíem estudiar, jo vaig tenir clar que volia dedicar-me a la música. Així que m’hi vaig posar obsessivament per poder entrar al Conservatori del Liceu, a Barcelona. Tota l’experiència que tenia amb Stukat del Bolet i amb la música que havia fet de manera lliure i intuïtiva em va ajudar molt en la meva carrera.
Treballes des del teu estudi de Batet de la Serra i participes en projectes molt internacionals. Talent i arrelament al territori són un binomi potent?
Per a mi és un regal. M’encanta viure a la Garrotxa i, gràcies a la tecnologia, puc treballar en projectes d’arreu del món sense sortir de casa. A finals de l’any passat, amb els amics Darío Barroso i Vernat vam produir mig disc d’un cantant i compositor molt famós de Bollywood, Vishal Mishra, i encara no l’hem vist mai en persona.
De la mateixa manera, hi ha col·laboradors amb qui gairebé mai no hem coincidit físicament en l’espai i el temps, però amb qui portem anys treballant junts.
De quins projectes et sents més orgullós?
Em sento especialment orgullós dels projectes de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya, l’OMAC, perquè penso que la majoria de feines que m’han sortit han estat gràcies a ella. El primer projecte, Trencadís, el vam fer sense saber com sonaria l’orquestra, ja que és una combinació d’instruments que mai s’havia fet abans. Després va venir CRUI i ara estic escrivint el tercer i últim projecte que faré i que ja no dirigiré.
També em sento molt satisfet de la feina que he fet aquest any per al LUX Tour de Rosalía.
Alguna meta que voldries aconseguir?
Moltíssimes. Una cosa que no he fet gaire és música per a pel·lícules o sèries. També m’agradaria gravar amb orquestres internacionals i amb alguns artistes que m’encanten, compondre un bon catàleg d’obres que puguin ser interpretades arreu i aprendre a formar equips, ja que en els projectes en què treballo cada vegada necessito més ajuda.
I, és clar, vull seguir millorant en cadascuna de les feines que faig.
