Paul Celan insistia en la naturalesa dialògica del poema (i per extensió de les arts en general), tot afirmant que un poema és quelcom que sempre s’està atansant, que sempre s’està adreçant cap a alguna cosa. Cap a alguna cosa oberta, ocupable, potser cap a un Tu assequible.
La qüestió és què passa quan aquest Tu no és assequible, sinó que més aviat s’ha eixugat, que s’ha oblidat de la seva capacitat essencial d’escolta i acollida.
Amb un dansar titubejant, Crisálida és una proposta que pretén desdibuixar els contorns d’allò humà, treballant elàsticament entre imatges recognoscibles i cossos per descobrir, per tal d’acollir no tan sols allò conegut, el nostre present esgotat, sinó també allò irrecognoscible i que encara ha de venir.
Creació escènica i interpretació: Antes Collado
Ajudant de dramatúrgia: Oriol López
Ajuda externa als assajos: Nico Jongen, Cruz Hernández
Escenografia i atrezzo: Carmen Triñanes
Coordinació tècnica: Michal Budzinski
Coordinació i producció: Laura Viñals
