fbpx
TEATRE

Donde empieza el bosque acaba el pueblo

Monte Isla

Dijous 1 de juny de 2023, 20 h, Teatre Principal d’Olot

Donde empieza el bosque acaba el pueblo

Inauguració d’Això al poble no els agradarà / Festival d’Arts Vives i Pràctiques Contextuals a les comarques de Girona

Quina distància hi ha entre nosaltres i el món? Amb aquesta pregunta, suggeridora i plena d’implicacions polítiques, la jove companyia Monte Isla explora escènicament el concepte de paisatge.

Un paisatge és, per una banda, una ficció. La paraula mateixa es refereix a un acte de consum: ‘paisatge’ (que no ‘natura’) com a exemple de l’actitud tradicionalment colonitzadora d’Occident. Però també fa esment d’una determinada manera de mirar, que és molt diferent de la que convencionalment utilitzem per a l’escena. Quan observem un paisatge no busquem judici ni significat, només una experiència sensorial reposada que ens arriba a través de la vista. Un tocar amb els ulls.

Monte Isla ens conviden a observar l’escena com si fos un paisatge, i a mirar aquest paisatge com si fos un quadre, un retall de realitat. I ens hi conviden, d’entrada, fent evident que allò que veiem és, en tots els casos, una qüestió de muntatge. Honrant la tradició ficcionalitzadora i les convencions que brinda l’artefacte teatral, Donde empieza el bosque acaba el pueblo esdevé així un lloc nou a ser descobert des d’aquesta perspectiva. En l’acte sempre subjectiu de la seva contemplació és on es produirà el contacte, l’intercanvi.

Un lloc, a més, on el cos humà (centre expressiu en les peces teatrals de tota la vida) es deslocalitza i cedeix importància a allò aparentment inanimat. Celebrant l’accident i permetent en part que la peça es configuri sola, els Monte Isla han compost la funció a partir d’un desenvolupament conjunt de llums, so, escenografia i intèrprets a la sala d’assaig.

Ni casa ordenada ni bosc salvatge. Un jardí, potser, que s’ha nodrit d’allò caòtic i accidental que dona forma a la naturalesa més salvatge, i que en el seu disseny escènic no pretén amagar que seguim dins d’una màquina fascinant de fer ficcions a mida humana. Monte Isla busquen el suggeriment poètic i la potència revolucionària i transformadora de la liminalitat, d’allò en procés, a cavall d’una cosa i de l’altra, galopant en cercles per veure què en surt.


Idea i creació: Monte Isla
Direcció i dramatúrgia: Andrea Pellejero i Adrià Girona
Intèrprets: Pol Para, Cèlia Legaz i Andrea Pellejero
Direcció tècnica: Uriel Ireland
Disseny d’il·luminació: Gabriela Bianchi
Disseny de so: Uriel Ireland i Adrià Girona
Disseny d’escenografia: Monte Isla
Construcció: Xim I. Rabassa
Vestuari i espai escènic: Aleix Garcia


Activitats Relacionades:

Go to Top