Vortex

A Vortex, Gaspar Noé no pot ser més fidel als temes de la seva filmografia: la vida, la mort -i la proximitat que hi ha de l’una a l’altra-, l’estat d’ànim i les eines narratives i formals que en defineixen l’obra. El film també és un exercici de maduresa que no cau en la provocació banal, que comparteix univers amb Amor (2012) de Michael Haneke o amb El padre (2020) de Florian Zeller. A Vortex, els protagonistes són dos mites del cinema, Darío Argento i Françoise Lebrun, filmats en una pantalla partida per mostrar dos punts de vista, dues vides, recurs que l’autor ja havia utilitzat a Lux Aeterna. Vortex és possiblement el treball més intimista i madur del director.

Ho organitza: Cineclub Olot

Idioma: francès (VOSE)