Europa bull

Una sàtira sobre el que suposa creure encara en la Unió Europea davant la inoperància de les seves institucions i de les injustícies que es veuen als mateixos països membres

Europa bull exposa, de manera poètica i elegant i també amb humor, les pors i les queixes dels europeus desemparats.

És peculiar, i també revelador, que el mite d’un segrest i d’una violació sigui el que dona nom a Europa. Avui, els de la riba contrària fan el mateix trajecte creuant el Mediterrani, raptats per la idea d’Europa, i, pel camí, són violats i extorsionats. Molts moren al mar i, per als que hi arriben, la negació d’asil i els “camps de refugiats” els donen la benvinguda. En moments com aquest, i després de tants -ismes, com podem creure en la Unió Europea sense recórrer als EU-femismes?

És, Europa en si, un acudit? Ens hauríem de pixar de riure? O cagar-nos-hi?

Potser allà, agafats de la mà, units sota el nom d’Europa, podríem explicar-nos el mite que ens va batejar: el que narra la història d’un Déu totpoderós que, encès d’amor per una noia fenícia, va viatjar a les costes de l’actual Líban (o Síria), i sota l’aparença d’un toro immens la va raptar mentre creuaven la Mediterrània. Llavors, en arribar a Creta (o a Lampedusa), la va violar. I des de llavors Europa bull. Sembla una olla de pressió que xiula i que fa senyals de fum. Europa ressona, està a punt de petar. És una olla de grills. Un embolic. I amb tanta remor no se sent l’alegria de l’himne, sinó que només notem la sordesa del seu compositor.

Autoria: Indi Gest
Dramatúrgia i direcció: Jordi Oriol
Intèrprets: Sasha Agranov, Carles Pedragosa, Karl Stets, Isak Ferriz, Sarah Anglada i Olga Onrubia
Direcció musical: Carles Pedragosa
Espai i vestuari: Sílvia Delagneau i Max Glaenzel
Il·luminació: Marc Salicrú
Audiovisual: Marc Permanyer
Espai sonor: Jordi Salvadó
Amb la complicitat de Cat.Teatr3s

http://www.indigest.org/