I Never Cry (el títol original es traduiria més aviat com “Tan lluny d’aquí com sigui possible”) parla, amb humor negre i grans diàlegs, de l’emigració econòmica que va patir Polònia a l’entrar a la Unió Europea, però també de la figura del pare absent i de la maduresa d’una adolescent forçada per les circumstàncies. Si agafem el títol original, en aquesta pel·lícula Polònia és un proverbial estat d’ànim que porten a dins els protagonistes: és d’on fuges, amb vergonya i desesperació. Però una de les virtuts de Piotr Domalewski és combinar un cert drama kafkià amb ironia, humor i grans dosis d’humanisme. La pel·lícula polonesa és una autèntica perla per descobrir.
Ho organitza: Cineclub Olot
Direcció: Piotr Domalewski
Guió: Piotr Domalewski
Producció: Jan Kwiecinski, Julie Ryan
Fotografia: Piotr Sobocinski Jr.
Música: Hania Rani
Muntatge: Agnieszka Glinska
Intèrprets: Zofia Stafiej, Arkadiusz Jakubik, Kinga Preis, Dawid Tulej, Nigel O’Neill, Shane Casey, David Pearse, Donncha Crowley
