Cine Club: “La receta perfecta”

Sinopsi

En el seu primer llargmetratge, Courvoisier parteix del naturalisme i d’una perspectiva lluminosa per mostrar la vida al camp. A més, compta amb un repartiment d’intèrprets no professionals del més convincent que donen autenticitat a la història i, sobretot, trenquen les convencions que solem veure de com es representen els joves –i de les seves relacions afectives– a la pantalla. De vegades tragicòmica, però sempre fresca i esperançadora, la cinta evita els gèneres, així com les distàncies curtes, amb escassos primers plans i moltes panoràmiques a l’estil de John Ford. Però sobretot el film de Louise Courvoisier és una carta d’amor als seus personatges i al camp.

Louise Courvoisier (directora)

“Personalment, era força lògic filmar en la meva regió natal, i volia retratar els joves amb qui vaig créixer, la gent que no va anar a estudiar com jo. Volia fer aquesta pel·lícula una mica per a ells. Els actors i actrius no són professionals. Quan escrivia de vegades ja tenia cares al cap, però això no vol dir que acabessin sent ells, encara que necessitava encarnar el tipus de físic que imaginava o un tipus de veu. Fins i tot per als extres tenia una idea molt precisa i a vegades havíem de conduir una hora per trobar-los. Per exemple, la formatgera a qui anomenem Zaza, que li ensenya com es fa el formatge, és guàrdia de presó a la vida real. No és gens formatgera, però viu al meu poble i té una manera de ser, una personalitat, que s’adaptava bé a aquest personatge i el realçava. L’única manera de fer aquesta pel·lícula va ser amb actors no professionals i volia que en sortissin contents i no danyats per l’experiència. Per exemple, la nena protagonista és veïna del meu poble. Vaig veure molts nens, però sempre tornava a ella. No sé perquè, però realment confiava que fos ella. Era un personatge tan important que diverses persones van haver d’estar-hi d’acord. Al principi no se sentia necessàriament còmoda amb el diàleg, però vaig poder veure en la seva presència, en la seva mirada i en la seva manera de ser amb la gent que era l’actriu que necessitava. I tan bon punt va conèixer als tres nois, va ser com si els conegués de tota la vida. Va créixer amb tres germans, així que va ser molt natural per ella. El protagonista, Clément Faveau, havia d’aprendre a fer formatge i vàrem fer diverses sessions de preparació. Teníem un entrenador de formatges per a totes aquelles escenes. Era un formatger jubilat que conec i que viu al poble del costat des de fa molt temps. I quan fèiem les escenes, era important no malgastar llet. Ho fèiem de veritat, amb tots els reptes que això comporta al plató. Perquè no ho pots repetir: si qualla, qualla.”