Imagineu aquell indret del qual tothom parla, aquell món creat a partir dels nostres esforços, aquell lloc anomenat progrés. Pasionaria en podria ser el nom. Allà hi viuen uns éssers similars a nosaltres, perfectament dissenyats per imitar-nos. La vida s’ha convertit en un paisatge artificial i els seus habitants són aparells tecnològics. Simplement han deixat de sentir. Ja no aspiren a diferenciar-se els uns dels altres ni a experimentar que estan vivint la pròpia vida.
Pasionaria és una reflexió sobre la desafecció i sobre la idea de progrés que s’està imposant. Una indagació sobre les emocions i les passions, i sobre el seu paper fonamental a l’hora d’humanitzar-nos i diferenciar-nos. La Veronal ens situa en una societat on l’ésser humà conviurà amb androides, autòmats amb forma humana però mancats d’humanitat. I, d’aquesta convivència, en sorgiran comunitats netes i asèptiques, sense alegria, dolor ni passió.
UNA REFLEXIÓ SOBRE EL PROGRÉS I LA DESAFECCIÓ
Idea i direcció artística: Marcos Morau
Coreografia: Marcos Morau en col·laboració amb els intèrprets
Assistent de coreografia: Lorena Nogal
Repetidora: Estela Merlos
Assessorament artístic i dramatúrgic: Roberto Fratini i Celso Giménez
Intèrprets: Àngela Boix, Chey Jurado, Ariadna Montfort, Núria Navarra, Lorena Nogal, Shay Partush, Marina Rodríguez i Sau Ching Wong
Disseny de l’escenografia: Max Glaenzel
Disseny del vestuari: Silvia Delagneau
Disseny de la il·luminació i direcció tècnica: Bernat Jansà
Assistència tècnica i efectes especials: David Pascual
Més informació: http://www.laveronal.com/
