Separades però juntes

Crear una comunitat tot i estar separats. Amb aquesta finalitat, Marga Socias ens proposa un espectacle virtual a través del qual ens endinsarem en una experiència poètica i sensorial. Cadascú des de casa seva, però connectats amb la resta de participants/espectadors. Una trobada íntima amb un mateix i, a la vegada, amb els altres.

Separades però juntes és la primera sèrie d’exploracions virtuals sorgida per la incertesa arran de la COVID-19, que ha portat a la companyia Marga Socias a reinventar-se.

“La vida és cruel i meravellosa”, algú va dir.

I aquesta frase, per sempre més, ha ressonat dins meu.

És una frase que em sembla plena d’esperança i que fins i tot em dona permís per assaborir la desesperació. 

Sí, la vida és meravellosa. I cruel. I de vegades no té sentit, i si a més hi ha la distància pel mig…

L’altre dia vaig sentir —o potser ho vaig somniar— que la Lola Flores s’havia assegut a la gatzoneta i havia parit un univers. Em va semblar preciós. M’encantaria parir un univers o un jardí o un refugi. Llavors necessitaria algú que vingués a aixoplugar-s’hi, però, és clar, jo no soc La Faraona. Llavors qui hi vindria? Hauria de ser un grup amb un objectiu comú o amb un plaer compartit. O gent molt diferent amb una mateixa necessitat. Potser la de veure el món amb uns altres ulls —uns ulls que no fossin els seus. I així seríem una petita comunitat. Ai, els somnis…

El futur és incert i, de fet, sempre ho ha estat. Però ara tinc l’excusa del “ens hem de reinventar”. I per què no? Sí, crec que faré això. Una petita comunitat. Estarem separats, però podríem estar junts, i quan estiguéssim separats però junts faríem un ritual per donar a les nostres necessitats una altra mirada, i potser així podríem seguir dient que la vida és cruel i meravellosa. Sí, sí, cruel. Però meravellosa.

Que no era això, el teatre?

Diguem que és una experiència artística o escènica, o millor dit, una trobada íntima que et connecta amb tu mateix i amb els altres.