“Viure a l’aire, amb el cor dividit entre el cel i la terra”

El treball de l’escultora garrotxina Ester Font sorgeix de la necessitat de convertir una absència en una nova presència, un lloc on posar l’amor d’allò que ja no existeix, de fer permanent el que sabem que en qualsevol moment desapareixerà.
La foscor ajuda a veure d’on procedeix tot.