El Museu de la Garrotxa dedica una exposició que convida a endinsar-se en el món d’RCR arquitectes i a comprendre l’essència del seu llenguatge arquitectònic.

L’exposició, que ocuparà tots els espais del Museu de la Garrotxa i dialogarà amb l’exposició permanent, es podrà veure del 14 de març al 9 d’agost de 2026

La proposta expositiva s’organitza com un recorregut que va des de les obres de la seva etapa inicial fins als projectes actuals de l’estudi

Una proposta viva, concebuda com un procés obert i en transformació constant, que s’anirà ampliant durant els mesos que duri l’exposició.

El Museu de la Garrotxa d’Olot presenta, del 14 de març al 9 d’agost, l’exposició “RCR arquitectes, arrels i ales. Un viatge dels inicis a l’actualitat”, comissariada per Jaume Prat Ortells, doctor en arquitectura. Aquest viatge de l’estudi ocupa la totalitat dels espais del Museu de la Garrotxa i ofereix al públic una mirada a l’univers creatiu d’RCR arquitectes i el seu impacte en l’arquitectura contemporània. En un context marcat per la transformació i la incertesa, l’arquitectura d’RCR integra territori, art i cultura en una visió coral que entén els edificis com a catalitzadors d’experiències, més que com a objectes tancats.

La seva obra, reconeguda amb alguns dels principals premis d’arquitectura nacionals i internacionals, culminant amb el Premi Pritzker 2017, s’ha desenvolupat com un ecosistema que combina arquitectura, docència, cultura i recerca. Entre els seus projectes destacats hi ha RCR La Vila, el centre de recerca i experiències a la Vall de Bianya, que obrirà les seves portes al públic el proper 28 de juny.

La proposta expositiva recorre els inicis d’RCR a Olot —amb la voluntat decidida i determinant de restar al lloc d’origen—, la seva relació amb el context cultural i artístic local i el seu paper en l’arquitectura contemporània.

RCR, inicis: a la Sala Oberta 2, la mostra comença amb les primeres obres de l’estudi a Olot, explorant la seva decisió de treballar des de la ciutat i la relació amb el paisatge, des de cases fins a intervencions transformadores dels primers vint anys de l’estudi, com les cases Margarida, Mirador i Horitzó, laboratoris construïts on qüestionar-se l’habitar convencional; o l’Estadi d’Atletisme Tossols-Basil, el Pavelló del Bany i el Parc de Pedra Tosca, intervencions de proximitat en el paisatge que permeten que els ciutadans d’Olot habitin el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

RCR en diàleg amb la cultura: el recorregut continua amb la interacció amb l’exposició permanent del Museu, al tercer pis, que contextualitza l’evolució cultural i artística d’Olot, des de l’Escola d’Art i la indústria local fins al corrent artístic de protesta dels anys setanta, tot mostrant com RCR s’integra en aquest teixit cultural. Hi podrem veure mobles, disseny industrial, mostres de dibuixos de l’estudi, fotografies de la seva obra i l’Espai Barberí, que allotja el seu despatx, com a exemple de diàleg amb la memòria industrial i artística d’Olot.

Al primer pis, una selecció de fotografies dels autors amb qui han treballat al llarg dels anys: Eugeni Pons, Marc Checinski i Pep Sau. Al claustre, una mostra d’esbossos i reflexions sobre la seva obra.

RCR, ara: la Sala Oberta 1 il·lustra la direcció actual de l’arquitectura d’RCR, l’obra post-Pritzker de l’estudi i els projectes més recents, com el Muraba Veil, un gratacels a Dubai; un conjunt de torres d’habitatges a Tirana (Albània), l’ampliació del Museu Soulages de Rodés, que proposa una reflexió sobre l’arquitectura dels museus, l’ampliació de l’Estació de Sants, que construeix un dels accessos principals a Barcelona; o el desenvolupament d’RCR La Vila. Centre de recerca i d’experiència de l’espai, concebut com un lloc de confluència de disciplines diverses per abordar els reptes contemporanis des d’una mirada integrada i transversal, entre d’altres.

Aquesta exposició mostra com l’arquitectura d’RCR arquitectes, nascuda de la creativitat compartida i del diàleg entre lloc i forma, traspassa les fronteres de l’arquitectura. L’exposició s’enriquirà al llarg dels mesos amb visites guiades i accions complementàries, mantenint l’essència viva i mutable.

rrels locals, projecció global

RCR arquitectes, fundat l’any 1988 per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, sorgeix i creix a Olot, un territori que ha modelat la seva manera de veure i fer arquitectura. Les primeres obres de l’estudi ja mostren un diàleg profund amb el paisatge volcànic i amb la història cultural de la ciutat, integrant la natura, la tradició i la vida quotidiana en les seves propostes. Aquest compromís amb l’origen ha permès que la seva arquitectura traspassi fronteres, i ha convertit la Garrotxa en un referent global. El reconeixement internacional, culminat amb el Premi Pritzker 2017, mostra com unes arrels profundes poden sostenir ales que alcen l’arquitectura cap a noves latituds i cultures.

Diàleg entre arquitectura, art i cultura

Per a RCR arquitectes, un edifici no és només una construcció, sinó un punt de trobada entre disciplines. La seva obra integra arquitectura, paisatge, escultura, disseny industrial, arquitectura efímera i obra gràfica, generant un univers creatiu on cada projecte dialoga amb l’entorn i amb la cultura local. L’exposició reflecteix aquest diàleg a través de la connexió amb l’exposició permanent del Museu de la Garrotxa, i mostra com l’arquitectura d’RCR es nodreix de la història, l’artesania i l’activisme cultural de la ciutat. Aquesta transversalitat fa que cada obra sigui un ecosistema viu, capaç de generar experiències estètiques i intel·lectuals que van més enllà de la simple funcionalitat.

 

Creativitat en moviment

La metodologia d’RCR arquitectes és oberta i experimental: els seus projectes no són formes tancades, sinó respostes als condicionants locals, socials i culturals. La bellesa és el fil conductor que permet fusionar funció, paisatge i emoció, i és precisament aquesta mirada la que desplega les ales de la creativitat des d’una dimensió humanista, que ha convertit RCR arquitectes en un referent global. Al llarg de tota la seva trajectòria, l’estudi ha desenvolupat una arquitectura que evoluciona amb el context i amb les necessitats de les persones que l’habiten.

L’exposició reflecteix aquesta dinàmica en una disposició de sales que es complementen i aniran mutant al llarg dels mesos que duri la mostra, recordant que l’arquitectura, quan és visió compartida, és sempre un procés en moviment, obert a noves lectures i experiències.