De dijous a diumenge, Elmini programa més d’una desena de concerts en diferents sales d’Olot. T’expliquem qui són els grups que actuaran a la capital de la Garrotxa.

VIVA SUECIA
Grup murcià d’indie rock creat l’any 2013 amb una carrera meteòrica. Han passat d’actuar en sales de petit format a fer-ho en auditoris amb capacitat per a 3.000 persones i han estat nominats a Millor Artista Espanyol als MTV European Music Awards EMA 2017. Otros Principios Fundamentales ‏és el seu segon disc.

LAGARTIJA NICK
Rock alternatiu amb accent granadí que porta més de 25 anys dalt dels escenaris. Han treballat amb els productors de bandes mítiques com els Rolling Stones, acostant-se a terrenys electrònics, industrials, heavies i fins i tot flamencs.

NEUMAN
Música minimalista, classificada dins el gènere de Shoegaze i Post-rock. Les cançons de Crashpad, el seu darrer disc, no escatimen en arranjaments ni en instrumentacions.

LA BIEN QUERIDA
Des del seu primer treball, Romancero (2005) ha combinat el pop suau amb la música electrònica ballable. Ara, dos discs més tard, presenta Fuego: una veu molt dolça, unes lletres que s’enganxen i una proximitat que faran les enveges de qualsevol.

PAU VALLVÉ
Artista tot-terreny i compositor de bandes sonores per a cinema, televisió i publicitat, ha tocat diverses tecles de la música underground. L’any passat va autoeditar-se el seu darrer disc: Abisme cavall hivern primavera i tornar.

MAZONI
El músic de La Bisbal, ha publicat aquest darrer any Carn, os i tot inclòs, un disc íntim enregistrat només amb el so d’una guitarra acústica que parla d’amor i de renaixement personal. Contrasta amb l’energia desbordant de l’anterior àlbum 7 songs for an endless night.

LES SUEQUES
Aquestes quatre catalanes s’han proposat fer saltar i ballar al públic al ritme punk del seu darrer disc, Moviment. La seva fórmula combina guitarres punxants amb veus dolces i corals que confeccionen cançons que es podrien etiquetar com a post-punk, pop i rock de garatge.

ASTRIO
Arecio Smith, Santi Careta i Santi Serratosa són Astrio, un trio d’asos que dominen el jazz, l’electrònica, el funk, la psicodèlia i el rock, entre altres estils. Destaquen per una posada en escena còmica i desenfadada.

FABRIZIO CAMMARATA
Vingut d’Itàlia, la seva música és d’aquelles que emocionen. Al seu darrer disc Of Shadows combina diferents atmosferes i sentiments que ens transporten arreu del Mediterrani. Ha fet de teloner d’artistes com Patti Smith o Ben Harper.

JO JET I MARIA RIBOT
Aquest duet manresà de guitarra i dues veus ja ha tret dos discos al mercat que prioritzen la poesia i el contingut de cadascuna de les cançons. El darrer, Lliure o descansar, és un qüestionament a la manera com ens prenem el dia a dia.

MATTHEW MCDAID
Folk càlid, íntim i molt elegant, amb unes marcades arrels de Belfast. A les seves lletres hi ha dos temes recorrents: el repte i la naturalesa. Nascut a Irlanda, McDaid es va instal·lar amb la seva família a Rupit quan tenia 11 anys i és al Collsacabra on va començar a experimentar amb la música.

MARIONA AUPÍ
Amb més de dues dècades dalt dels escenaris, aquesta cantant banyolina presenta Le Monde, un disc ple d’emocions, expressades a través de l’aigua. El títol de l’àlbum està inspirat amb les cartes del tarot.

ÚLTIM CAVALL
Vinguts des del Garraf, el pop d’aquest quintet és fet de cançons sinceres i delicades que parlen de somnis amb un punt nostàlgics. Records de Kyoto és el seu primer àlbum, un treball addictiu que ha estat una de les sorpreses discogràfiques de l’any.

MARTA PÉREZ
Punctual és el primer disc de la cantautora gironina Marta Pérez, un recull de deu cançons pop-folk en anglès que parlen sobre moments, històries i reflexions puntuals al voltant del sentiment de canvi.

L’HOME DEL PRINCIPI
Guitarra en mà, el cantautor olotí Joan Bramon canta a la vida quotidiana amb una màgia i sensibilitat especials. Temes en català, forjats durant un hivern al cap de Creus, conformen el seu primer disc Paravents.

BAD MONGOS
12 anys després de la seva separació, tornen a ajuntar-se amb la mateixa energia que els va catapultar com “la banda més cafre de la Costa Brava”. Shoot the bullet és un disc de punk-rock pur i dur ple de temes en anglès, que també n’inclou un en català titulat A prendre pel cul.

VIOLETS
Cançons àgils, trepidants i curtes que beuen del grunge conformen Maybe this, un disc de punk-rock amb què la banda barcelonina mostra les urpes i la seva actitud més desafiant.

HOWLIN’ DOGS
Una mescla de folk, blues i rock és la marca de la casa d’aquest grup gironí. Melodies plenes d’esperança inspirades en el conflicte entre la comunitat afroamericana i la blanca als Estats Units.