Amb motiu de l’exposició “Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte”, que s’acaba aquest diumenge, el Museu dels Sants i l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot hem editat un catàleg per reflexionar sobre el tema. Hem demanat a nou experts que aprofundissin sobre les religions, la laïcitat, l’espiritualitat o la pau, entre altres. Francesc Torradeflot és doctor en teologia i és el secretari de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i el responsable de l’Àrea de Diàleg Interreligiós d’Unescocat. 

El moviment interreligiós ha intentat caminar de bracet amb la filosofia humanista de la pau de les Nacions Unides i, encara més concretament, de la UNESCO. Una de les fites més significatives d’aquesta societat civil interreligiosa va ser el II Parlament de les Religions del Món que es va celebrar a Chicago el 1993, en què es va fer públic el document “Cap a una ètica mundial”, que mostra com les religions en diàleg poden consensuar uns mínims ètics fonamentals per garantir la pau mundial.

A Catalunya es va celebrar la quarta edició del Parlament de les Religions del Món, que va reunir unes 9.000 persones al Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004. Més enllà de l’èxit i el ressò mediàtic d’aquesta important fita històrica per al diàleg interreligiós del nostre país, l’important és que un dels seus resultats més significatius va ser la indiscutible embranzida que es va donar al diàleg interreligiós en l’àmbit català. Va suposar el naixement del Grup de Treball Estable de les Religions, que aglutina un gran nombre de representants oficials de les principals tradicions religioses de Catalunya i que té una relació regular i fluida amb les institucions polítiques del nostre país. També va suposar la creació, sota els auspicis de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós que encara avui en fa les funcions de coordinació i secretaria, de la Xarxa Catalana d’Entitats de Diàleg Interreligiós, que agrupa 21 entitats de diàleg interreligiós de tota l’àrea geogràfica de cultura catalana, des d’Alacant fins a Perpinyà i des de Lleida fins a Mallorca. La voluntat d’aquesta Xarxa és posar en comú les bones pràctiques de diàleg interreligiós local i unir forces per apoderar les diverses entitats, establir una formació comuna i, si és necessari, fer una actuació comuna davant de situacions socials que suposen desafiaments seriosos a la convivència i a la cohesió.

Simultàniament anava creixent la idea i la iniciativa des de l’àrea de diàleg i diversitat del Centre UNESCO de Catalunya i des de l’AUDIR d’anar desenvolupant cada cop més el que a escala internacional era considerat com a “mediació interreligiosa”, i que bàsicament significava l’ús de la gestió de la diversitat religiosa i del diàleg interreligiós per a la promoció de la cultura del diàleg i de la pau, especialment en l’àmbit local. En aquest context, i després d’haver pouat en referents internacionals de l’àmbit cultural anglosaxó i francòfon, el 2007 va néixer, en un congrés internacional celebrat a Lleida, la Xarxa Internacional sobre Religions i Mediació en Zones Urbanes, xarxa eminentment virtual que coordina actualment l’esmentada Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i que ofereix el fonament teòric, bones pràctiques de mediació interreligiosa d’arreu del món i recursos espirituals de diverses tradicions religioses que poden ser utilitzats per a la mediació.

Però hom es pot demanar: Què és la mediació interreligiosa? Pròpiament parlant seria “El conjunt de procediments, metodologies i tècniques que contribueixen a facilitar l’orientació i l’alliberament de recursos de les mateixes tradicions religioses, així com del resultat del seu diàleg i col·laboració, per tal d’aconseguir la transformació i resolució dels conflictes de cara a una major cohesió social”. Suposa l’ús del diàleg per a la cohesió social, per prevenir i transformar conflictes on hi hagi presència directa o indirecta de la religió. Ha mostrat una gran eficàcia internacionalment en conflictes armats i, en l’àmbit local, en municipis amb creixent pluralisme i conflictes latents o manifestats. Es tracta de considerar les tensions, els conflictes possibles i reals entre comunitats d’una mateixa o de diferents tradicions religioses (intra o interreligiosos), entre comunitats religioses i societat civil (especialment tot allò relatiu a la incitació a l’odi: islamofòbia, judeofòbia, cristianofòbia, etc.), especialment amb veïns propers als llocs de culte, i entre comunitats religioses i administracions.

Hi ha un ampli ventall de recursos per a la mediació interreligiosa que provenen d’institucions internacionals de prestigi i referència; del món acadèmic; de les narratives religioses dominants quan aquestes són de tolerància; del silenci, les tècniques de meditació, oració, l’escolta activa o qualsevol altre tipus de pràctica d’interiorització que es cultivi en les diverses tradicions religioses i espirituals; dels programes i iniciatives de cogestió de la diversitat religiosa, etc. Però la veritat és que el més important és potser copsar la base filosòfica que inspira el rerefons de la mediació i que es pot resumir en el fet que cal un esforç de tots per traduir els raonaments de matriu religiosa a un llenguatge comú depurat de tota referència no universalitzable (Jürgen Habermas), identificar els consensos entrecreuats (John Rawls), discernir la religió soft i la hard i optar socialment a favor de la primera (Johan Galtung), i veure les possibles adaptacions que les societats democràtiques poden fer davant la diversitat que acullen (acomodament raonable, Bouchard-Taylor).

La mediació interreligiosa suposa un treball local i de proximitat dels grups de diàleg interreligiós i dels seus actors amb les comunitats religioses de les quals formen part, amb la societat civil del barri i amb els interlocutors municipals de proximitat. Per fer aquesta tasca de diàleg és recomanable generar confiança mútua entre els membres de les diverses comunitats, construir una relació d’amistat regular i senzilla, el més desinteressada possible -per això no és bo, entre altres, que, com a norma, aquestes iniciatives estiguin liderades directament pels ajuntaments-, tenir rigor, constància i estar connectats a un nivell català i, si és possible, internacional amb altres iniciatives afins. En aquest treball de mediació és cabdal usar metodologies de motivació ja testades internacionalment com ara, per exemple, l’ús dels missatges dels textos sagrats de referència i dels escrits i pensament dels mestres espirituals de les respectives comunitats religioses per ajudar a estimular el compromís en favor de la tolerància, el diàleg i la pau.

Personalment m’agrada destacar el valor i la importància estratègica de l’establiment i la dinamització de Grups de Diàleg Interreligiós (GDI) permanents per tot el territori: d’autoritats, de creients de base, de dones, de joves, temàtics, etc. També és important la facilitació de la participació del GDI en xarxes de diàleg interreligiós (Catalana, espanyola, europea, internacional). Per acabar, m’agradaria evocar el paper concret i eficaç del Grup de Diàleg Interreligiós de Salt quan, davant de la tensió social intercomunitària produïda per uns fets violents, els líders religiosos locals van decidir plegats predicar un missatge comú als seus respectius llocs de culte en favor de la convivència i la reconciliació. Una bona i imprescindible notícia per a la vida dels ciutadans i per al model de societat plural, democràtica i participativa que entre tots volem construir.

Francesc Torradeflot