La família Berga Boada
El quadre pintat per Josep Berga i Boada (Olot 1872 – Sant Feliu de Guíxols 1923) que actualment podeu veure a la Sala Oberta del Museu, és una mena d’homenatge a la seva família, el retrat idíl·lic d’una falsa realitat. I és que totes les famílies amaguen històries més o menys dissonants. En aquest cas, aquest retrat de família ens amaga una realitat crua i a voltes polèmica.
Josep Berga i Boada duia una vida plena de contradiccions, artista de caràcter colèric i amb una gran afició envers la vida nocturna i bohèmia, la seva relació amb la família va ser de tot menys convencional. Per un costat Berga té una gran admiració pel seu pare a qui veu com a un referent. Per un altre costat ens els textos consultats fins ara gairebé no parla mai de la seva mare a qui retrata molt poques vegades.
Pel que fa a la seva dona i filles són la companyia d’aquell qui viu la nit i els seus excessos, una vida que intuïm difícil en la realitat però que veien el quadre ens sembla bucòlica, falsament bucòlica.
Rastres volcànics
Al Museu dels volcans conservem dues roques volcàniques singulars anomenades toves piroclàstiques, unes roques creades en el moment de l’explosió volcànica arran de l’acumulació de cendres i lapil·lis que surten expulsats i que ràpidament es refreden i solidifiquen.
La pedra que us presentem té la singularitat d’haver-se solidificat al voltant d’una antiga branca o tronc, encapsulant la forma d’aquesta branca que es devia carbonitzar amb la calor que desprenia el material volcànic.
Aquesta mena de registres són difícils de trobar i valuosos pel que fa a l’estudi ja que els carbons que hi queden permeten fer una datació força aproximada de l’explosió volcànica.