fbpx

Els equipaments culturals d’Olot tanquen aquest dijous per festa patronal

El Teatre Principal, la Biblioteca Marià Vayreda, Can Trincheria, el Museu dels Sants, el Museu dels Volcans, el Museu de la Garrotxa, la Sala Oberta i l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa estaran tancats aquest dijous 31 de gener amb motiu de Sant Palimpsest, la festa patronal que se celebra cada darrer dijous del mes de gener.

La llegenda de Sant Palimpsest

Explica la llegenda que Palimpsest era fill d’un alt funcioanri de l’Imeri que va viure a Pèrgam, Àsia menor, entre el 430 i el 475. El seu pare el va fer estudiar a l’Escola Neoplatònica de la ciutat d’Icònium, on va dur una vida dissoluta i poc edificant com a estudiant. En un viatge a Petra, es va veure afectat pel mal d’Stendhal, i va tenir una revelació que el va menar a recopilar els manuscrits dispersos dels Sants Pares per dur-los a l’Arxiu de Pèrgam. Quan l’Arxiu ja era ple de materials, una revolta dels monosofistes de la ciutat el va cremar.

Aleshores Palimpsest es va fer estilita al desert nabateu i la columna on vivia es va convertir en un reclam turístic i, anys més tard de la seva mort, en objecte de veneració (actualment té el número d’inventari 33.678 del Museu d’Icònium). Una nova revelació el va impulsar a divulgar el missatge diví i crear a la ciutat de Sardes una Fundació d’Estudis Sàrdics, més coneguda com a FES, on realitzava contínues jornades d’estudi de les Escriptures.

En una d’aquestes jornades va conèixer una dansarina i actriu anomenada Docta d’Halicarnàs i va quedar profundament commogut per la frescor de la seva fe. Junts, després d’observar el panorama coetani, decideixen tancar la Fundació i retirar-se a l’illa de Rodes on, sota la protecció de Simó de Rodes, ella es dedica a donar classes d’art dramàtic a la carbonera d’uns antics banys romans i ell combina el treball amb els pobres a l’hospici local, pels matins, i la publicació d’una improtant obra filosoficomoral, per les tardes. Són d’aquest període les famoses obres Tahoma, la dels mil caràcters, El drac escuat (drama), Judith, la desitjada (somni fantàstic), El forment i l’èxtasi.

Va morir d’un sobtat atac de cor a la platea del teatre de Rodes durant la representació de Les arques buides. És autor de la cèlebre frase: “Si chartis pacis, para plafum”, sovint mal interpretada.