Pep Berga ha anunciat avui que l’any que ve es tornaran a convocar els Premis Literaris Ciutat d’Olot, però s’hi faran una sèrie de canvis per actualitzar-los a les necessitats d’avui en dia, que no són les mateixes que quan es van crear ara fa més de cinquanta anys.

El regidor de Cultura ho defensarà a la junta de govern de l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot després que, dissabte, entre la cinquantena de persones que van participar a la jornada de reflexió “Repensem els Premis Literaris Ciutat d’Olot” s’imposés l’opinió que calia continuar convocant aquests guardons.

Diferents veus van apuntar que es tractava d’uns premis de prestigi que destacaven per l’elevada qualitat de les obres premiades i que, després de cinquanta anys, s’havien convertit en un element patrimonial en si mateixos. Pep Berga ha explicat que entre els assistents a la jornada de dissabte s’havia destacat especialment que el fet de tenir un bon jurat era el que garantia aquesta bona salut dels Premis, i que això s’havia de mantenir.

Tot i això, Berga ha dit que caldrà tenir en compte una sèrie de consideracions que van sorgir sobretot enfocades a aconseguir que els Premis Ciutat d’Olot compleixin amb uns objectius en consonància amb les necessitats actuals, que no són les mateixes que fa cinquanta anys.

“Va quedar clar que era important buscar una especialització als Premis Literaris Ciutat d’Olot. Algunes idees que van sorgir van ser centrar-los en el gènere del còmic, aprofitant la tradició artística pictòrica de la ciutat, o els textos teatrals”. Pep Berga ha dit que també es revisaran qüestions com la dotació, la difusió de les bases, la promoció de les obres guardonades, el seguiment que es fa dels autors premiats, la promoció de l’obra, la dotació econòmica i el fet que els drets d’autor en formin part. A més, també es vol que la ciutadania se senti els premis com a seus.

Una altra qüestió que va sorgir el dissabte va ser la necessitat de treballar, paral·lelament, el foment a la lectura, per contribuir a augmentar el nombre de lectors. En aquest sentit, es va incidir en la importància del treball conjunt entre educació i cultura i en tenir en compte la incidència de la tecnologia, sobretot entre la població més jove.

Durant la jornada també es va reivindicar repetidament la necessitat d’oferir a la ciutat més propostes de formació en escriptura literària; de la mateixa manera com l’aficionat a la música, l’esport o l’art té centres on aprendre, els aficionats a l’escriptura han de poder trobar espais de creació literària que no passin necessàriament per la professionalització i la publicació.

Pep Berga ha recordat que els Premis Literaris Ciutat d’Olot són un projecte de la ciutat per fomentar la creació literària en català i que, d’altra banda, també es fan projectes per al foment de la lectura, amb el festival MOT com a una de les principals propostes en aquest sentit.

L’acte de dissabte va començar amb l’exposició de quatre ponents principals: Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana; Guillem-Jordi Graells, membre i expresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; Oriol Izquierdo, professor de llengua, literatura i humanitats de la Facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull i exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes, i Albert Soler, cap de l’Àrea de Serveis a les Persones l’Ajuntament de Granollers. Seguidament, es va obrir un torn de paraula al públic, entre el qual figuraven persones directament vinculades als Premis Literaris Ciutat d’Olot, professionals de l’àmbit literari així com ciutadania interessada a debatre sobre aquesta qüestió.

ALGUNES XIFRES

Les dades oficials diuen que el 40% de la gent no llegeix; paradoxalment, altres estudis destaquen que el 54% de la població està escrivint un llibre. Per tant, la creació està passant per un bon moment, com ho demostra el fet que una editorial petita pot arribar a rebre set manuscrits diaris que aspiren a ser publicats. Actualment, es publiquen 8.000 títols anuals en català, dels quals al voltant de 750 corresponen a premis literaris. En efecte, els premis poden ser una via per als escriptors novells que d’entrada veuen el món editorial com inaccessible.