“Les propostes que oferim als infants han d’activar-los els sentiments i l’esperit crític, no poden ser espectadors passius”.
L’Esther Forment treballa al Teatre Principal d’Olot i és la responsable dels recursos educatius escènics, de les pràctiques artístiques i de la programació familiar d’OlotCultura.
Des del Teatre Principal aposteu per programar espectacles per a públic dels 7 als 12 anys. Què us porta a engegar aquesta iniciativa?
De fet aquesta no és una iniciativa nova, ja que, habitualment, cada temporada des del Teatre Principal mirem d’oferir propostes escèniques per a totes les edats, que siguin de diferents tipus i formats. Sí que aquest hivern hem preparat quatre espectacles adreçats justament a aquesta franja d’edat i que es duran a terme els mesos de febrer i març. A un d’aquests, per exemple, només podran assistir-hi nens i nenes de 7 a 12 anys. Es tracta d’Amazones, de l’Agrupación Sr. Serrano, amb la finalitat de commemorar el Dia Internacional de la Dona. Per als infants és tota una experiència anar a teatre sols, sense els pares, tal com ja vam poder comprovar la temporada anterior.
Penses que és una franja d’edat avesada al teatre i, per tant, exigent amb el que consumeix o contràriament que freqüenta poc el món cultural?
Jo penso que a aquesta edat els infants estan acostumats a venir a veure teatre. Un cop l’any, com a mínim, ens visiten amb l’escola per gaudir d’alguna de les propostes que oferim dintre dels recursos educatius escènics. Contràriament no solen assistir-hi tant amb les famílies, ja que les activitats esportives i extraescolars els solen ocupar moltes hores. Però sí que són molt exigents amb el que venen a veure, com de fet qualsevol altre espectador d’arts escèniques.
Quines són les característiques principals que han de tenir els espectacles que els oferiu?
És molt important que parlin de temes que els interessin, és a dir que allò que veuen no sigui aliè a la seva vida o que sigui radicalment diferent. I també que els emocioni. Les arts escèniques que busquem són propostes per activar l’esperit crític, els sentiments, el gaudi… No s’hi val a ser mers espectadors passius. Amb la proposta Carboni 14, dels nyamnyam, d’aquest mes de febrer, o amb La biblioteca de la curiositat infinita, de Marga Socias, del març, tots ells seran els protagonistes, ja que ambdues són experiències artístiques que van més enllà de seure a la butaca: han de passejar, triar, decidir…
Costa trobar companyies que facin peces adreçades a aquest col·lectiu?
No, al contrari, hi ha moltes companyies que fan propostes escèniques per a públic familiar i en concret per a aquesta edat. I nosaltres sempre busquem l’excel·lència en les propostes.
Quin paper té la família, i potser també l’escola, en aquest acostament dels infants al teatre?
La família, l’escola, l’entorn… tenen una influència molt important en els hàbits culturals. Tenim el privilegi de tenir un teatre amb una programació estable molt variada, tant de tipus com de format, tant dels espectacles que oferim per a les famílies com els que van destinats a les escoles.
Fins a quin punt és necessari que es tingui accés a la cultura des de menuts?
L’accés a la cultura l’ha de tenir tothom, ha de ser universal, independentment de l’edat que tingui l’espectador. L’altre tema és que allò que oferim sigui adient i de l’interès del públic a qui ens dirigim i també per a les seves famílies. I aquesta és la nostra feina com a programadores. Amb Frank, del Teatre Lliure, que és un espectacle familiar adreçat als infants, les companyes de la Biblioteca han preparat una activitat complementària per als pares que vulguin aprofundir en com explicar la política als seus fills. Aquest és només un exemple de com mirem de treballar des de diversos punts de vista l’acostament de les arts escèniques als infants.