La Gemma Grabalosa és psicòloga referent de benestar emocional del CAP d’Olot i la Dolors Falgarona és responsable dels Serveis Pedagògics dels Museus d’Olot. Elles són dues de les encarregades de tirar endavant el projecte Cuid’Art.
Receptar cultura en lloc de medicaments. Aquesta seria la funció principal de Cuid’Art?
Realment el que es pretén és receptar una xarxa social mitjançant la cultura en lloc de medicaments o una eina més de millora a part dels medicaments. Vivim en una societat on, sovint, davant del malestar, sigui emocional, social o existencial, la primera resposta és la medicació. I tot i que aquesta pot ser necessària i útil en molts casos, també és cert que no sempre és ni l’única resposta ni tampoc la millor.
A qui va dirigit?
Està pensat per a qualsevol persona de la comarca de la Garrotxa que se senti sola i tingui ganes de conèixer gent, sortir de casa i compartir vivències.
De quantes sessions consta i què hi fan els participants?
Consta de deu sessions d’una hora i mitja de durada cada sessió. Les persones participants arriben al Museu sense saber què s’hi trobaran, però de seguida s’hi senten a gust. L’art es converteix en una eina poderosa per mirar cap endins i per connectar amb records de la infantesa i la joventut, amb les emocions i amb els altres.
Quina és la vostra funció en aquestes trobades?
La nostra funció com a mediadores és clau per crear un ambient segur i de confiança en què tothom se senti escoltat, valorat i respectat. Promovem el diàleg i l’escolta activa entre les persones participants i estem atentes a allò que es comparteix i a allò que es diu amb les mirades, els gestos i els silencis. Cadascú viu el taller d’una manera diferent i única.
Quines són les preocupacions principals de les persones que en formen part?
Depèn de la vida que ha tingut cadascú és una o altra, però la preocupació principal comuna és el malestar que s’esdevé de la soledat, que és el que realment els ha portat a participar al grup. Allà, però, no parlem d’això, sinó de la vida, i tot i que ho fem amb una mirada al passat ens enfoquem al present i al futur.
Quins canvis noteu en elles al llarg de les sessions?
Amb el pas dels dies ens adonem que no només treballem per fer desaparèixer el seu malestar, sinó que a través de l’art mirem com podem acompanyar-lo i entendre’l i fer que la persona creixi.
Quins vincles s’estableixen entre persones que majoritàriament no es coneixen però tenen el mateix malestar?
Els vincles que sorgeixen són principalment emocionals i de suport mutu. A mesura que avancen les sessions, passen de ser persones desconegudes a crear una xarxa de confiança. Es creen vincles que trenquen la solitud i obren la porta a relacions sinceres, basades en la confiança i l’empatia. Són unes connexions petites però molt potents.
Creieu que en general som una societat massa medicada i que potser altres dolences com aquesta es podrien mitigar amb una recepta cultural?
L’art pot oferir aquest espai per expressar-se a través de la pintura, la música, l’escriptura, el moviment… Les persones poden canalitzar emocions perquè l’art ens ajuda a mirar cap endins, a reconèixer què sentim i per què. I fer art en grup trenca l’aïllament, crea vincles, afavoreix la comunicació, ens fa sentir capaços de fer moltes coses, ens atorga valor personal, ens estimula… I tot això afavoreix l’autoestima. L’art, per tant, no substitueix la medicina, però pot ser una eina complementària molt poderosa per cuidar la salut emocional i social.
