Aquest mes de gener, El Plafó dedica l’entrevista a parlar de Jordi Ferrer, la quarta generació de pastissers de la Pastisseria Ferrer. Des del 2015 també regenta Ferrer Xocolata, on pot treballar la xocolata des de diverses vessants.

Amb ella participarà al concert de Manel Fortià.

Quan comença la teva admiració per la ciutat de Nova York? 

La meva admiració per Nova York ve de lluny, més o menys fa vinti-cinc anys. Els meus pares hi van anar uns dies de viatge i, quan en van tornar, en veure les imatges dels carrers, dels edificis i de les botigues, i amb tot el que me’n van explicar vaig tenir clar que jo també la volia visitar. Així que vaig posar fil a l’agulla i amb uns companys de la universitat vam organitzar el viatge de final de carrera allà.

I la idea de pintar quadres fent servir xocolata en lloc de pintura d’on ve? En aquest cas encara ens hem de remuntar una mica més enrere, en concret a l’any 1994. En aquella època, quan encara es feia la Fira de Mostres de Sant Lluc, tots els pastissers d’Olot hi tenien un estand. Qui s’ocupava d’organitzar-lo era la meva mare, i em va demanar si volia fer alguna cosa de xocolata per exposar-hi. Vaig estar rumiant què podia elaborar que fos una mica original, i em va venir la idea de fer un quadre pintat amb xocolata. Aquell va ser el primer de tots i reproduïa el Firal d’Olot amb l’església de Sant Esteve al fons.

Què necessites per desenvolupar aquesta expressió artística?

Em fan falta pocs ingredients: una base on pintar, pinzells, xocolata i un lloc on escalfar-la. Fins fa poc feia servir colorants alimentaris per aconseguir diferents tonalitats, com ara verd, vermell, groc o blau, però actualment només pinto amb els colors naturals de la xocolata blanca, de llet i negra.

Què has pintat fent servir aquesta tècnica?

A la primera exposició que vaig fer els quadres eren de diferents indrets d’Olot. A la següent vaig pintar els vint-i-un municipis de la Garrotxa. I, seguint aquest estil, depenent on tenia lloc la mostra relacionava llocs de la meva ciutat amb llocs de la ciutat en qüestió. Aquests van ser els casos de Girona, Barcelona, Nova York o Mérida, al Yucatán, Mèxic.

“per a mi la millor manera d’acabar qualsevol peça de xocolata és trencar- la per tal que la gent se la mengi i en gaudeixi al màxim”

Ara la tornaràs a posar en pràctica amb el contrabaixista cassanenc Manel Fortià. Com té lloc la vostra connexió?

Tot va començar quan en Jordi Serrat, el programador de música de l’Àrea de Cultura i Educació de l’Ajuntament d’Olot em va venir a explicar que li agradaria que col·laborés al concert de Manel Fortià. El contrabaixista, com jo, és un enamorat de Nova York, i de fet tots els temes del seu disc estan compostos allà. Llavors em va venir una idea al cap: pintar un quadre amb xocolata a mesura que ell anés tocant cada una de les peces. Els va encantar la idea, que no sé ben bé quin recorregut tindrà, tot i que m’encantaria que aquesta col·laboració acabés a Nova York.

Quina temàtica tindrà la peça que pintaràs durant el seu concert?

Evidentment el fil conductor serà Nova York. Ja m’he pogut ben impregnar dels seus temes, i també hi afegiré la meva experiència i visió personals de les diverses estades que he anat fent a la ciutat al llarg de la meva vida.

És la primera vegada que has fet un tàndem d’aquest tipus?

Combinar música i quadres pintats amb xocolata és la primera vegada que ho faig. Amb el que sí que he experimentat en unes quantes ocasions ha estat amb la música i la xocolata en general, i la veritat és que és un binomi que acostuma a donar grans resultats. I pel que fa als quadres fets amb xocolata, en vam pintar un amb Daniel Voramar a quatre mans.

El públic només podrà contemplar l’obra o també la podrà tastar?

El públic, al final del concert, podrà menjar-se el quadre, i tant que sí. Per a mi la millor manera d’acabar qualsevol peça de xocolata és trencar-la per tal que la gent se la mengi i en gaudeixi al màxim.