Després de deu anys, el grup garrotxí Greda Street Band deixa els escenaris. La banda ho farà amb un concert a la sala El Torín, el dissabte 13 d’octubre, al costat de molts amics que els han acompanyat al llarg d’aquest viatge.

Per què un adeu?

Primer de tot, perquè pensem que si marxem ho hem de fer dient adeu per fer justícia als deu anys que deixem enrere. No podem entendre la Greda Street Band sense la gent que està ballant i cantant les cançons, perquè sense ells no hauríem sortit mai del nostre local d’assaig, ja que hi han sigut als concerts més grans i exitosos però també en tota aquella colla de concerts on érem quatre gats. El projecte de la Greda Street Band és una història d’èxit si entenem que des del principi mai no va tenir cap pretensió; per tant, hem superat sempre totes les expectatives. Hem arribat a un moment en què els components de la banda no podem dedicar en conjunt el temps que el projecte mereix. Marxem perquè no volem que la Greda Street Band faci cap pas enrere. Alguns vam començar això amb 20 anys, i ho acabem amb 30. La vida canvia molt ràpid i les prioritats també ho fan.

Com i per què va néixer i com ha evolucionat la Greda Street Band?

Feia relativament poc temps que el projecte Alerta Sometent, del qual alguns havíem format part, s’havia acabat. Uns quants érem membres del grup impulsor de l’entitat Greda i vam decidir amenitzar la sobretaula del sopar d’inauguració de l’entitat fent versions de cançons d’Olot d’una manera divertida. Vam caure en gràcia i des d’aquell moment la GSB no ha parat. Aquella primera formació va durar poc, però de mica en mica vam anar incorporant-hi sonoritats, vam anar investigant i agafant il·lusió i empenta. Pel camí hi ha hagut canvis importants, de components, d’estils, d’objectius… Segurament el moment més clau va ser quan vam treure el nostre segon àlbum, Pobles de terra endins, l’any 2015. Gràcies a aquest àlbum vam poder fer molts concerts, i així vam completar un parell d’estius que no ens hauríem imaginat mai, i vam tenir la possibilitat de sortir de la Garrotxa a ensenyar el que bonament fem.

Us acomiadeu amb el concert ‘Orgull rural sempre’. És una mica el que ha estat sempre la base de la vostra filosofia, no?

Totalment. Això alguns ja ho vam recollir del projecte d’Alerta Sometent, però és la Greda Street Band qui ha fet explícit l’orgull rural. Hem entès sempre que havíem d’aprofitar el fet de tenir un micròfon per dir alguna cosa important, i reivindicar tot allò positiu que representa ser de comarques ha estat un objectiu des de bon principi. Mai hem tingut un discurs “antiurbanita”, però sí que l’hem tingut de defensa de la dignitat de ser de poble. Als nostres concerts sempre presentem el tema Orgull rural fent una conjura col·lectiva com a grup: mai ningú no ens farà baixar el cap pel fet de ser de poble. Hem aconseguit que aquest missatge hagi calat entre el nostre públic més proper i creiem que és el leitmotiv més adequat per al concert. A més, hi afegim sempre perquè seguirem sota aquesta consigna hi hagi grup o no.

Què és el millor que us emporteu d’aquests deu anys?

Haver tingut la possibilitat de tenir un grup de música, amb el que això representa. Fer equip amb amics, alguns des de la infantesa, i que aquesta pinya estigui unida per un objectiu comú, és preciós. També podríem dir que haver tocat a llocs on no ens pensàvem que tocaríem i que la gent hagi cantat les nostres cançons, però, al final, el que trobarem més a faltar segur serà trobar-nos els divendres i estar una bona estona junts.

Teniu nous projectes de futur junts o per separat?

Un dels últims temes que hem gravat respon a aquesta pregunta: “Més enllà de les paraules, més enllà d’aquest avui, més enllà del temps i les fronteres, seguirem creixent.” No tenim cap projecte per ara, però ens coneixem… A veure com païm tot això, i dels finals sempre en surten altres principis. Seguir creixent és un bon punt de partida i, comptant que molts hem crescut junts, no crec que vulguem fer-ho de cap altra manera que no sigui seguir així. Amb escenaris pel mig o no, això ja ho veurem.