Lluís Badosa és fuster de professió i de vocació, i des de fa anys també gaudeix molt fent pessebres. Enguany se’n podran veure tres de seus: dos de robotitzats a Can Trincheria i un a la capella de Sant Ferriol.

Quants anys fa que fas de fuster?

Vaig començar quan tenia catorze anys, i formo part de la tercera generació de fusters de la família, perquè tant el meu avi com el meu pare ho eren.

I l’afició de fer pessebres d’on et ve?

Crec que va lligada al fet que sempre m’ha agradat molt fer talla de fusta i maquetes, i també l’època de Nadal, i de la combinació de les dues coses n’ha sortit l’afició. El que per a mi és important, tant en els pessebres que faig per tenir a casa com en els d’exposició, és que hi hagi un naixement.

Has rebut consells d’altres persones que tenen aquesta mateixa afició?

Vaig començar a fer pessebres el 1980, i en aquella època hi havia els millors pessebristes, com Josep Traiter, Modest Fluvià o Joan Ferrés. Ells em van donar una gran quantitat de consells, i va ser una sort, perquè vaig anar agafant una experiència que em va servir per fer els meus propis pessebres artístics.

En quin moment decideixes incorporar-hi la robòtica?

Va ser el gener del 2022, quan el meu net Èric anava a Innova Didàctic d’Olot a fer-hi una extraescolar, i ell m’ensenyava què hi feia i m’hi
vaig aficionar. Jo també vaig anar a classes i quan en vaig saber una mica vaig decidir incorporar la robòtica i les programacions tant a les figures com a altres elements dels pessebres.

De quantes peces consten els teus pessebres robotitzats? 

Un dels de Can Trincheria té dotze figures amb moviment, setze plaques robòtiques i vint-i-quatre relés, i l’altre està format per cinc figures amb moviment i vuit plaques robòtiques. Tots dos són totalment inèdits.

Què és el que t’ha costat més i el que menys d’elaborar?

Una de les coses més complicades és col·locar els motors a dintre les figures i programar-les individualment, perquè és una tasca que encara vaig aprenent dia a dia. El que m’és més senzill és tot el que implica els treballs manuals: és la meva feina habitual i tinc les eines a mà.

Què és cabdal en un pessebre?

En un pessebre és molt important que la perspectiva sigui la correcta, i això és una de les coses més difícils d’aconseguir. No es tracta només de fer un paisatge i de posar-hi unes figures a dins, sinó que s’ha de poder mirar com si observéssim una foto, és a dir que sigui el màxim de real.

La fusta sempre és un bon material per treballar?

Durant els anys en què he estat fent pessebres els materials que he usat han anat canviant. La fusta es pot utilitzar per fer les estructures més grans, però llavors hi ha el porexpan, l’escaiola i les pintures de bona qualitat que ajuden a donar un resultat molt òptim.

On havies exposat anteriorment?

A Can Trincheria hi vaig exposar el 2006 i el 2007. Eren pessebres grans, d’uns dos metres, i un d’ells, el que tenia un molí amb aigua en moviment, el vaig adequar per al castell de Juvinyà, de Sant Joan les Fonts, el qual es va fer servir per a grups de nens i nenes que volien aprendre el funcionament dels molins del poble. També he portat pessebres a França i a la Fontana d’Or de Girona, i tinc dos pessebres permanents a la parròquia de Sant Joan les Fonts. I cada any en porto un a la capella de Sant Ferriol. Aquest em fa una il·lusió especial perquè està elaborat conjuntament amb el meu net Èric.

Quines valoracions has rebut del públic?

L’opinió general és bona, perquè els pessebres solen agradar a tots els públics, especialment als nens quan veuen que els elements es mouen, que hi ha aigua o que la il·luminació canvia.