“Un museu només pot ser transformador si crea aliances amb el que l’envolta”.
Montserrat Mallol és la directora dels Museus d’Olot, els quals canvien la seva manera de treballar i de relacionar-se amb la població.
Quins són els eixos principals de la nova línia de treball dels Museus d’Olot?
Estic convençuda que l’art ens ajuda a connectar amb les nostres emocions i ens permet expressar-les lliurement. Per això qualsevol iniciativa dels Museus d’Olot ha d’assegurar que l’experiència sigui transformadora, i per aconseguir-ho les propostes s’han de basar en tres pilars: sentir, el museu com a àmbit de benestar i calma en relació amb les arts i l’entorn; pensar, el museu com a espai de foment de l’esperit crític per contribuir al progrés social, cultural, científic i educatiu de les persones, i crear, el museu com a lloc d’aprenentatge a través de la creació.
Per què es decideix fer aquest nou replantejament? Quines mancances vau observar?
En el camp dels museus, i de la cultura en general, la crisi econòmica del 2008 ja va provocar que s’incrementés tot el que són estratègies de participació activa per aconseguir que aquells que no visitaven mai els museus hi anessin. I el fet de crear xarxa i de fer comunitat encara s’ha fet més evident amb la COVID-19. Un museu només pot ser transformador si crea aliances amb el que l’envolta (escoles, entitats, col·lectius…), i per això hem de canviar la nostra mirada, obrir-nos cap enfora, connectar amb les persones i amb el que els preocupa, i treballar amb elles i per elles.
Quin mètode de treball es va seguir per arribar fins aquí?
A l’abril del 2020 vam iniciar un procés participatiu i d’escolta —van ser set sessions que van comptar amb la participació de seixanta-set persones de diverses edats i àmbits on tothom va poder parlar, pensar, imaginar i compartir les seves idees— que ens ha permès enfocar les coses de manera molt diferent.
Experts de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i de l’empresa Adhoc Cultura van recollir totes les propostes i van elaborar un
document que, en definitiva, és el nou projecte estratègic del Museu. És una nova manera de treballar que se centra en l’educació al llarg de la
vida i que considera que la pedagogia és la protagonista principal.
Us heu marcat fites a curt termini. Quines són?
Són iniciatives que ens han d’ajudar a crear una connexió de dins cap a fora del Museu, amb dinamisme i escolta activa, on l’actualitat sigui un eix motor i amb creacions i projectes transversals de les arts. A tall d’exemple hem començat a definir les noves activitats educatives centrades en les emocions a través de l’art, les quals ens han de permetre treballar la consciència i la regulació emocional, l’autoestima, la competència social i les habilitats per la vida.
I què us proposeu a llarg termini?
Aquests projectes responen a una línia estratègica concreta i ben planificada, com ara els que impliquen àmbits comunitaris, els que fan treballs en xarxa o els que tenen relació amb els centres educatius. “El Museu entra a casa”, per exemple, que s’ha fet amb la col·laboració dels residents de La Caritat de l’Hospici i de la residència Montsacopa ja està creixent i expandint-se cap a un projecte intergeneracional a llarg termini —amb joves i gent gran—, inclusiu i comunitari, i hi començarem a treballar a partir d’aquest setembre
En quina mesura els humans necessitem l’art per viure?
Crec que en els moments de crisi profunda que estem vivint és quan hem de ser més capaços de reinventar-nos, de defensar la cultura i la creació artística com un servei essencial per a la societat. Reivindicar el paper dels museus i la seva dimensió social, acompanyat d’un esforç de reorientació de les seves activitats i continguts, és clau no tan sols per garantir-ne la continuïtat, sinó també per fer front als discursos que consideren que els museus som elements prescindibles de l’equació dels serveis bàsics.
