L’exposició que acull la Sala Oberta (“Ceràmica japonesa. Estiu 86”) és fruit d’una curiosa història que va passar fa més de 30 anys quan els membres de la cooperativa de ceramistes Coure d’Olot van organitzar un seminari d’estiu.

Set ceramistes japonesos van venir a Olot a conduir un seminari. Com va passar això?

L’any 1979 es va constituir a Olot la cooperativa de ceramistes Coure amb la intenció, entre d’altres, de contribuir a revalorar la ceràmica entesa com a peça artística. I és en aquest camí quan es comencen a preparar cursos d’estiu.
L’any 1986 es va tirar endavant Estiu Japó 86, que va consistir a convidar set ceramistes japonesos per venir a mostrar la seva manera de treballar.
Va ser un èxit a tots els nivells, tant en nombre de participants, més de tres-cents, com en les ensenyances d’una manera de treballar diferent de la d’aquí.

Qui eren llavors aquests ceramistes japonesos?

Tots ja gaudien d’una certa fama i reputació. Hi havia un grup de professors universitaris que eren amics (Yanagihara, Morino i Rikichi), un jove enfant terrible (Satoru) escollit justament per la seva visió més trencadora de la ceràmica, dues dones (Takako i Mishima) amb uns treballs propers a l’hiperrealisme i un ceramista de caràcter excèntric (Koye) que va resultar ser un dels motors del curs.
És important aquesta separació, ja que, explicat pels mateixos membres de la cooperativa, la jerarquització de la societat japonesa es feia present dins el grup.
Una de les anècdotes que expliquen és que quan Koye va arribar era gairebé menystingut per la resta, i va marxar essent acceptat i molt valorat pels altres ceramistes japonesos.

Diuen els organitzadors que la trobada va suposar un abans i un després. En quin sentit?

Fins aquell moment la ceràmica que es feia aquí era majoritàriament de torn i les novetats se centraven en la forma, els esmaltats i les cuites. Japó 86 va mostrar una manera diferent de plantejar el treball. Per un costat, la seriositat amb què els ceramistes treballaven, la planificació prèvia i el control del procés; per un altre, el nivell de conceptualització de la peça.

Més enllà del punt de vista artístic, l’intercanvi cultural també devia ser destacable.

Per explicar aquesta part més personal vàrem reunir els integrants del Coure per fer un reportatge, que es pot veure a l’exposició. Del que ens han explicat destacaria la dificultat, en un primer moment, per comunicar-se degut al tarannà tan respectuós, formal i tancat dels japonesos. Una dificultat que va anar desapareixent a mesura que varen passar els dies, i sobretot a partir dels sopars que varen compartir.

Arran d’aquesta trobada, el Museu té ara la col·lecció de ceràmica japonesa contemporània més important de tot Catalunya.

És segurament la col·lecció més important d’Espanya pel que fa a ceràmica contemporània del Japó, tant pel nombre de peces com per la reputació dels artistes. La col·lecció que té el Museu de la Garrotxa és una raresa que cal atribuir a les dinàmiques artístiques de la nostra comarca i a l’existència d’un Museu que ha treballat i treballa per tenir cura del patrimoni. L’exposició que presentem és una oportunitat per veure un dels tresors més curiosos i importants del nostre Museu.