Maternitat

Les seves característiques formals, així com també l’acurat modelat, corresponen al realisme estricte que Clarà va adoptar a partir dels anys quaranta i que va perdurar fins a les seves darreres obres. No obstant això, en  aquesta obra en concret, Clarà recupera, en part, un cert idealisme de les escultures de la seva joventut, però posat al servei d’una visió més serena i reposada de la vida.
Si en alguns dels nus femenins d’aquest període l’escultor s’apropava a un cert academicisme que conferia duresa i fredor a les obres, en aquesta Maternitat hi ha present un hàlit humà que la fa més propera a la realitat. L’escultor va concentrar el sentiment i la força de la peça en l’expressiva mirada de la mare cap al nen, i va resoldre plàsticament el grup amb una composició amable que comunica una gran serenitat.

Clarà va fer primer aquesta Maternitat de mida petita el 1947. Tenim molts pocs exemples d’aquest tema en Clarà i només en la darrera etapa de l’escultor. Tenia 70 anys quan la va modelar.  Es conserva un croquis  molt fidel d’aquesta Maternitat a l’agenda de l’escultor de 1947. Fèlix Millet li va encarregar un exemplar en pedra a mida més gran que l’any següent es va instal·lar en un jardí. Existeixen diversos exemplars de l’obra a més d’aquest bronze i també un bronze de l’exemplar petit que l’escultor va donar a l’Ajuntament de Barcelona a canvi del terreny per al seu mausoleu. També es coneixen fragments del mateix tema.

S’ha convertit en una imatge representativa de la ciutat d’Olot. El 1953, l’alcalde Pere Bretcha la va inaugurar l’endemà de la inauguració del grup La Lectura de Blay del passeig Firal. Actualment als seus peus té lloc cada any  l’ofrena floral del Dia de la Mare.

El mateix Clarà va escollir aquesta escultura per col·locar-la al jardí de casa seva, a les Tres Torres de Barcelona, on va viure fins als 80 anys.

INSCRIPCIONS

Al darerre hi ha la inscripció Fundició Victoria J.Parellada i al lateral esquerra J.CLARÀ.

BIBLIOGRAFIA

GAYA NUÑO, J.A, J.Clarà, Barcelona, 1948, fig. P.23
“Maternidad” a  Pyrene, Olot abril 1949, II, fig p.22
CARNICER, R. “Con José Clarà” a Aula: Boletín del Centro de Estudios Universitarios, Barcelona, maig-juny 1949, 5 fig.p.9
IMSG, “Clarà” a Cuadernos de Arquitectura, Barcelona, juny 1954, 18, fig. P. 250
Exposición de Escultura al aire libre, Sevilla, 1955, fig. Cat. num.9
GRABOLOSA., R, Olot: els homes i la ciutat, Barcelona, 1969, fig. Després p. 144
Centenari del naixement de Josep Clarà, Olot, 1978, cat. Num.24
Clarà y su època. Centenario del nacimiento del artista, Barcelona, 1978, cat. Num. 165
Museus Singulars de Catalunya, Barcelona 1979, fig. P.15
Pintura i escultura a la Casa de la Ciutat, Barcelona 1983, fig. P. 31, cat. Num. 237
GARCIA MARTIN, M. Estatuaria pública de Barcelona, 1986, III, fig. P.218
VERDAGUER, C. L’Escultura a Olot, diccionari biogràfic d’autors, Ed. Bassegoda, Olot 1987, p.115-130, fig. P. 121 i portada
Un any d’adquisicions, donacions i recuperacions, Barcelona 1992-1993, p.120-122 fig. P.120, cat. Núm. 19
DOÑATE,M. Clarà, catàleg del fons d’escultura, MNAC, 1997, 120-121, fig. p. 122.

APADRINADA PER

Escola Pia