Per Catalunya

Marc Torrellas i Marta Milà   DATA D’INAUGURACIÓ 2016 TEMA MATERIAL Acer corten MIDES FORMA D’INGRÉS Concurs públic FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Davant del cementiri d’Olot L’obra, instal·lada davant del cementiri olotí, consta de quatre barres d’acer blanc, que porten escrites quatre frases pronunciades pel president Companys al llarg de la seva trajectòria: “Moriré per Catalunya i per lo que ella representa” “Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a guanyar” “Guanyarem perquè tenim la raó i perquè tenim la força” “Catalans: l’hora és greu i gloriosa” Les quatre barres tenen una franja horitzontal de formigó amb el títol Per Catalunya i Olot, a Lluís Companys. El monument està contraposat a quatre barres d’acer negre que representen l’escamot d’afusellament que va disparar a Companys així com al feixisme i els opressors de les llibertats del poble català. Els dos espais es troben al damunt d’un gran cercle de greda.  

Llegir més
Als vençuts

Claudi Casanovas DATA D’INAUGURACIÓ 25 de juny de 2006 TEMA Homenatge MATERIAL Fang MIDES FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Camí de teuleria / Fonts de Sant Roc, Pequín L’Ajuntament d’Olot, en el Ple del 26 de setembre de 2002, fent-se ressò del sentiment expressat per alguns ciutadans, va aprovar per unanimitat la moció conjunta presentada pels grups polítics representats al Ple que proposava “la creació d’una comissió cívica que estudiï la idoneïtat i la possible ubicació d’un monument que honori la memòria de tots aquells olotins i olotines que lluitaren en defensa de la república democràticament instituïda”. Mitjançant un decret signat el 7 de novembre d’aquell mateix any, l’alcalde d’Olot va nomenar una comissió cívica, amb l’encàrrec de proposar el lloc on ubicar el monument, l’autor o autora i vetllar perquè el projecte final tingués els elements d’idoneïtat, respecte a la memòria dels nostres avantpassats i exemplaritat per a tots els ciutadans, especialment per als més joves. La comissió, presidida pel regidor de Cultura, Josep M. Fargas, es va constituir el 10 de desembre de 2002. En formaven part Sigrid Werning –que el juny d’aquell any havia publicat l’article que resumia la intencionalitat que havia de tenir […]

Llegir més
Creu monumental

Martí Casadevall Mombardó DATA D’INAUGURACIÓ 7 de setembre de 1955 TEMA Formes MATERIAL Resina MIDES 117 x 69 x 35 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Plaça del Palau, Mas Bernat – Sant Cristòfol Reconstrucció d’una creu d’estil gòtic florit. En la part del davant, la creu presenta una figura de Crist. La punta superior de la creu acaba amb una mènsula que sosté un pelicà, animal amb el qual se sol representar l’Amor Diví a través de l’Eucaristia. A l’extrem dret del Crist s’hi troba la Verge, i a l’esquerra Sant Joan, ambdós asseguts. Sota els peus del Crist, Adam ressuscitat, que surt del sepulcre. Al dors de la creu hi ha l’àliga, el lleó, el brau i l’àngel, símbols dels quatre evangelistes. La creu inclou també un capitell octogonal amb les representacions de Santa Caterina d’Alexandria, Sant Bernat i Sant Esteve. Als costats del capitell hi ha dos escuts amb un porc espí. Es tracta de la reproducció de l’antiga Creu monumental o Creu de Terme que es va fer el 1955 a partir dels fragments de la creu original que es conserven al Museu Parroquial de Sant Esteve. Aquesta còpia va ser modelada el […]

Llegir més
Escultura en planxa 3

Leonci Quera Tisner DATA D’INAUGURACIÓ 1982 TEMA Formes MATERIAL Ferro MIDES 240 x 72,5 x 175 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Av. de Múrcia, Eixampla Malagrida Composició feta amb planxa de ferro a base de plans o formes geomètriques soldats entre si i orientats en diverses direccions. L’efecte d’acotar l’espai, d’encerclar-lo o d’encaminar-lo és present en obres com aquesta realitzades per Leonci Quera a partir dels anys seixanta. Es tracta d’obres realitzades en planxa de ferro, dins el concepte d’organització del buit i amb la presa de consciència de l’espai com a subjecte. Amb la utilització de la planxa metàl·lica, el concepte escultòric s’inverteix; l’element matèric perd consistència, perd gruix i esdevé el marc que delimita i insinua l’autèntic volum que és l’espai. En l’escultura de Quera –diu el crític Àngel Crespo en referència a les obres en planxa- hi ha fins i tot una riquesa lírica que ens parla d’una raó emocionada més que d’una emoció racionalitzada. Les planxes de ferro que les componen reflecteixen en les arestes, abans que l’abstracció, les pulsacions del seu realitzador. Davant de les darreres obres de Quera no es pot pensar en un racionalisme que es té a si […]

Llegir més
Escultura en planxa 2

Leonci Quera Tisner DATA D’INAUGURACIÓ 1982 TEMA Formes MATERIAL Ferro MIDES 245 x 158 x 54,5 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Rotonda mas el Cassés, Pla de Dalt Composició feta amb planxa de ferro a base de plans o formes geomètriques soldats entre si i orientats en diverses direccions. L’efecte d’acotar l’espai, d’encerclar-lo o d’encaminar-lo és present en obres com aquesta realitzades per Leonci Quera a partir dels anys seixanta. Es tracta d’obres realitzades en planxa de ferro, dins el concepte d’organització del buit i amb la presa de consciència de l’espai com a subjecte. Amb la utilització de la planxa metàl·lica, el concepte escultòric s’inverteix; l’element matèric perd consistència, perd gruix i esdevé el marc que delimita i insinua l’autèntic volum que és l’espai. En l’escultura de Quera –diu el crític Àngel Crespo en referència a les obres en planxa- hi ha fins i tot una riquesa lírica que ens parla d’una raó emocionada més que d’una emoció racionalitzada. Les planxes de ferro que les componen reflecteixen en les arestes, abans que l’abstracció, les pulsacions del seu realitzador. Davant de les darreres obres de Quera no es pot pensar en un racionalisme que es té […]

Llegir més
Escultura en planxa

Leonci Quera Tisner DATA D’INAUGURACIÓ1969 TEMAFormes MATERIAL Ferro MIDES233 x 132 x 132 cm FORMA D’INGRÉSAdquisició FONT D’INGRÉSAjuntament d’Olot UBICACIÓ Plaça Balmes, Plaça Balmes Composició feta amb planxa de ferro a base de plans o formes geomètriques soldats entre si i orientats seguint diferents direccions. L’efecte d’acotar l’espai, d’encerclar-lo o d’encaminar-lo serà present en  obres com aquesta realitzades per Leonci Quera a partir dels anys seixanta. Són obres fetes en planxa de ferro, dins el concepte d’organització del buit i amb la presa de consciència de l’espai com a subjecte. Amb la utilització de la planxa metàl·lica, el concepte escultòric s’inverteix; l’element matèric perd consistència, perd gruix i esdevé el marc que delimita i insinua l’autèntic volum que és l’espai. En l’escultura de Quera –diu el crític Àngel Crespo en referència a les obres en planxa- hi ha fins i tot una riquesa lírica que ens parla d’una raó emocionada més que d’una emoció racionalitzada. Les planxes de ferro que les componen reflecteixen en les arestes, abans que l’abstracció, les pulsacions del seu realitzador. Davant de les darreres obres de Quera no es pot pensar en un racionalisme que es té a si mateix per objecte, sinó en una esquematització […]

Llegir més
Font de l’Àngel

Desconegut DATA D’INAUGURACIÓ 1724 TEMA Persones MATERIAL Pedra MIDES 600 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Plaça de l’Àngel, Nucli Antic Consta d’una base escalonada, sobre la qual descansa un cos central que té adossat en la part frontal un abeurador de pedra picada amb dues aixetes.  Sobre el cos central s’aixeca un obelisc acabat en una bola que fa de peanya de la figura de  l’Àngel, el qual està situat damunt d’aquesta. És la figura d’un angelet molt dolç i amb llargues ales que va vestit amb una túnica fins als peus. Està  dret i amb les mans juntes al davant, en actitud de resar. Es tracta d’una de les dotze fonts públiques que antigament existien a Olot. Sembla que sempre se n’ ha dit ‘de l’Àngel’ i això fa pensar que aquest s’hi va posar des del primer moment, però en diverses ocasions, per culpa d’un temporal de vent, la neu, les glaçades i, darrerament, les bretolades, ha calgut reconstruir. Es comenta també que fins i tot una canonada l’havia aterrat en una de les guerres carlistes i que el Sr. Batlló va pagar les despeses perquè en fessin un altre també de pedra, per […]

Llegir més
Font del Conill

Desconegut DATA D’INAUGURACIÓ1666 TEMAAnimals MATERIAL Pedra MIDES30 x 45 x 20 cm FORMA D’INGRÉSAdquisició FONT D’INGRÉSAjuntament d’Olot UBICACIÓ Plaça del Conill , Nucli Antic Consta d’una base escalonada, sobre la qual descansa un cos central  que té adossat un abeurador de pedra picada en un lateral mentre que als altres tres costats hi ha una cara en relleu, de la boca de la qual surt una aixeta . Sobre el cos central s’aixeca un pedestal ventrut i barroc on hi ha gravat un escut que té el camp partit en tres compartiments, un d’inferior i dos de laterals. Al de l’esquerre, hi ha un conill dret sobre les cames del darrere i, al dret, un arbre. Al compartiment inferior hi ha una estrella. Envolten l’escut un casc i unes plomes. Aquest pedestal fa de peanya al conill que hi descansa al damunt com arraulit a terra. Es tracta d’una de les dotze fonts públiques que antigament existien a Olot. També se n’ havia dit ‘la Font dels Quatre Raigs’ i sembla que és possible que sigui de l’any 1666. A més d’incloure, a la part superior, la figura d’un conillet de pedra que en diverses ocasions ha caigut i ha […]

Llegir més
Gran alat

Francesc Granyer Junyent DATA D’INAUGURACIÓ 1996 TEMA Formes MATERIAL Acer MIDES FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ La Rodona , Sant Miquel Representació esquemàtica i sintètica de la silueta o, de les formes  concretades per un gran ocell amb les ales obertes, copsat en un moment de tensió en ple vol. Està treballat a base de formes molt simples, geomètriques. El fet d’estar realitzat amb acer inoxidable i la perfecta superfície d’aquest, incrementa encara més la sensació de duresa i potència contundent i tibant. Contrarestant aquesta sensació tan metàl·lica, l’escultura descansa sobre una base o pedestal quasi cúbic, construït amb pedra volcànica negra. Visualment dóna la sensació que l’escultura no està del tot a plom sobre la peana. BIBLIOGRAFIA Exposició Granyer Junyent – Clemente Ochoa. Sala Oberta Museu Comarcal de la Garrotxa, 1996. 

Llegir més
Jardí poètic Concepció Carreras

Josep M. Ferrer i Sandra Roura DATA D’INAUGURACIÓ28 de gener de 1993 TEMA Homenatge MATERIAL Ferro MIDES172 x 100 x 90 cm FORMA D’INGRÉSAdquisició FONT D’INGRÉSAjuntament d’Olot UBICACIÓ Jardins de la Rosaleda, Pequín Consta d’un fragment de columna basàltica dreta que té adossada en un lateral i en sentit perpendicular una planxa de ferro en la qual hi ha gravat, en sentit vertical i de dalt a baix : “En homenatge a la poetessa M. Concepció Carreras”. També hi ha retallada, a la part superior, la silueta d’una noia ballant. Es tracta d’una escultura realitzada dins els actes de commemoració del centenari del naixement de la poetessa M. Concepció Carreras i Pau (Olot, 1893 – 1961), organitzats per l’associació feminista Alba. Es va inaugurar el 28 de gener de 1993 gràcies a la col·laboració de la família Carreras Borràs. El monòlit està realitzat per Josep M. Ferrer i Sandra Roura, alumnes d’escultura de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics d’Olot. En el discurs inaugural, el llavors alcalde Pere Macias va destacar la importància de l’obra de la poetessa homenatjada i l’esforç de l’organització per preparar tot el seguit d’actes del programa. El mateix dia, al Teatre Principal, tingué lloc un […]

Llegir més
Torna a l'inici