Escultura en planxa 2

L’efecte d’acotar l’espai, d’encerclar-lo o d’encaminar-lo és present en obres com aquesta realitzades per Leonci Quera a partir dels anys seixanta. Es tracta d’obres realitzades en planxa de ferro, dins el concepte d’organització del buit i amb la presa de consciència de l’espai com a subjecte. Amb la utilització de la planxa metàl·lica, el concepte escultòric s’inverteix; l’element matèric perd consistència, perd gruix i esdevé el marc que delimita i insinua l’autèntic volum que és l’espai.

En l’escultura de Quera –diu el crític Àngel Crespo en referència a les obres en planxa- hi ha fins i tot una riquesa lírica que ens parla d’una raó emocionada més que d’una emoció racionalitzada. Les planxes de ferro que les componen reflecteixen en les arestes, abans que l’abstracció, les pulsacions del seu realitzador. Davant de les darreres obres de Quera no es pot pensar en un racionalisme que es té a si mateix per objecte, sinó en una esquematització de formes vitals i, en el fons, en una crida a la llibertat.

El mateix Quera definia la seva obra com a constructivisme orgànic. Mantenia que el seu propòsit escultòric era conjugar el temps i l’espai i la seva intenció la de crear objectes que participessin de ple en l’univers, destinats a situar-se en plena natura.

A la primavera de 1963 aquesta obra es va exposar al parc Municipal d’Olot i el mateix estiu va participar en el concurs Escultura al Aire Libre organitzada per la fundació Rodriguez Acosta de Granada. El febrer de l’any següent, la peça es va exposar a la Sala Amadís de Madrid dins d’un ampli conjunt d’obres de Quera. D’aquestes peces, la crítica expressava: “La luz juega un papel importantísimo en estas esculturas. A la luz del sol, el concierto de planos netos y rotundos se anima con las luces y las sombras cambiantes. A veces según el punto de mira, hay planos que parecen estar milagrosamente suspendidos en el aire. Particularmente sugestivas son las composiciones integradas por dos o más elementos de planta independiente”.

L’any 1980 l’obra va passar al Museu de la Garrotxa que va adquirir el fons de l’artista a Marcelina Tisner, mare de Quera. Dos anys després la Comissió Permanent de l’Ajuntament d’Olot va aprovar la instal·lació de l’escultura a la rotonda de la carretera de Riudaura, al barri del Pla de Dalt.

BIBLIOGRAFIA

“Arte no figurativo en el Parque Municipal” Arriba España (Olot) núm. 1232 (20 abril 1963), p.3 i portada.
SAP “Quera Tisner”, ABC (Madrid) (27 febrer 1964).
“Escultures de Leonci Quera als carrers d’Olot”, El Punt (Girona) (13 març 1982).