Escultura en planxa 3

En l’escultura de Quera –diu el crític Àngel Crespo en referència a les obres en planxa- hi ha fins i tot una riquesa lírica que ens parla d’una raó emocionada més que d’una emoció racionalitzada. Les planxes de ferro que les componen reflecteixen en les arestes, abans que l’abstracció, les pulsacions del seu realitzador. Davant de les darreres obres de Quera no es pot pensar en un racionalisme que es té a si mateix per objecte, sinó en una esquematització de formes vitals i, en el fons, en una crida a la llibertat.

El mateix Quera definia la seva obra com a constructivisme orgànic. Mantenia que el seu propòsit escultòric era conjugar el temps i l’espai i la seva intenció la de crear objectes que participessin de ple en l’univers, destinats a situar-se en plena natura.

L’any 1980 aquesta obra va ser adquirida pel Museu de la Garrotxa a la mare de l’artista juntament amb tot el fons Quera. Dos anys després la Comissió Permanent de l’Ajuntament d’Olot va decidir instal·lar-la en el jardí dels pisos de la Caixa de Pensions i Estalvis per a la Vellesa. En aquests mateixos edificis, al costat de dues de les entrades es troben també quatre relleus en pedra de Leonci Quera que representen La Vellesa L’Estudi, L’Art i El Comerç.

BIBLIOGRAFIA

“Escultures de Leonci Quera als carrers d’Olot”, El Punt (Girona) (13 març 1982).