Leonci Quera Tisner DATA D’INAUGURACIÓ 1982 TEMA Formes MATERIAL Ferro MIDES 240 x 72,5 x 175 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Av. de Múrcia, Eixampla Malagrida Composició feta amb planxa de ferro a base de plans o formes geomètriques soldats entre si i orientats en diverses direccions. L’efecte d’acotar l’espai, d’encerclar-lo o d’encaminar-lo és present en obres com aquesta realitzades per Leonci Quera a partir dels anys seixanta. Es tracta d’obres realitzades en planxa de ferro, dins el concepte d’organització del buit i amb la presa de consciència de l’espai com a subjecte. Amb la utilització de la planxa metàl·lica, el concepte escultòric s’inverteix; l’element matèric perd consistència, perd gruix i esdevé el marc que delimita i insinua l’autèntic volum que és l’espai. En l’escultura de Quera –diu el crític Àngel Crespo en referència a les obres en planxa- hi ha fins i tot una riquesa lírica que ens parla d’una raó emocionada més que d’una emoció racionalitzada. Les planxes de ferro que les componen reflecteixen en les arestes, abans que l’abstracció, les pulsacions del seu realitzador. Davant de les darreres obres de Quera no es pot pensar en un racionalisme que es té a si […]

Leonci Quera Tisner DATA D’INAUGURACIÓ 1982 TEMA Formes MATERIAL Ferro MIDES 245 x 158 x 54,5 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Rotonda mas el Cassés, Pla de Dalt Composició feta amb planxa de ferro a base de plans o formes geomètriques soldats entre si i orientats en diverses direccions. L’efecte d’acotar l’espai, d’encerclar-lo o d’encaminar-lo és present en obres com aquesta realitzades per Leonci Quera a partir dels anys seixanta. Es tracta d’obres realitzades en planxa de ferro, dins el concepte d’organització del buit i amb la presa de consciència de l’espai com a subjecte. Amb la utilització de la planxa metàl·lica, el concepte escultòric s’inverteix; l’element matèric perd consistència, perd gruix i esdevé el marc que delimita i insinua l’autèntic volum que és l’espai. En l’escultura de Quera –diu el crític Àngel Crespo en referència a les obres en planxa- hi ha fins i tot una riquesa lírica que ens parla d’una raó emocionada més que d’una emoció racionalitzada. Les planxes de ferro que les componen reflecteixen en les arestes, abans que l’abstracció, les pulsacions del seu realitzador. Davant de les darreres obres de Quera no es pot pensar en un racionalisme que es té […]

Leonci Quera Tisner DATA D’INAUGURACIÓ 1969 TEMA Formes MATERIAL Ferro MIDES 233 x 132 x 132 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Plaça Balmes, Plaça Balmes Composició feta amb planxa de ferro a base de plans o formes geomètriques soldats entre si i orientats seguint diferents direccions. L’efecte d’acotar l’espai, d’encerclar-lo o d’encaminar-lo serà present en  obres com aquesta realitzades per Leonci Quera a partir dels anys seixanta. Són obres fetes en planxa de ferro, dins el concepte d’organització del buit i amb la presa de consciència de l’espai com a subjecte. Amb la utilització de la planxa metàl·lica, el concepte escultòric s’inverteix; l’element matèric perd consistència, perd gruix i esdevé el marc que delimita i insinua l’autèntic volum que és l’espai. En l’escultura de Quera –diu el crític Àngel Crespo en referència a les obres en planxa- hi ha fins i tot una riquesa lírica que ens parla d’una raó emocionada més que d’una emoció racionalitzada. Les planxes de ferro que les componen reflecteixen en les arestes, abans que l’abstracció, les pulsacions del seu realitzador. Davant de les darreres obres de Quera no es pot pensar en un racionalisme que es té a si mateix per […]

Leonci Quera Tisner DATA D’INAUGURACIÓ 1980 TEMA Animals MATERIAL Pedra MIDES 138 x 90 x 90 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉS Leonci Quera Tisner UBICACIÓ Jardí Circumval·lació Jaume I, Sant Miquel Grup format per un nen nu d’uns tres o quatre anys que va a cavall d’una oca. El nen té agafada l’au pel coll amb totes dues mans i amb el rostre acarona el cap de l’ocell que estreny contra el seu pit. Al seu darrere hi ha una altra oca que també recolza el cap en el nen. La constant preocupació per l’espai de Leonci Quera es manifestava també en les primeres realitzacions de l’artista. Sovint en les obres dels primers anys, com aquesta, les figures presenten girs o un cert corbament  sobre si mateixos, com sospesos en un moviment o una acció. En tenim un exemple molt conegut a la Nena amb les gaseles, modelada un any abans i que fins fa poc coronava la part superior del passeig de Miquel Blay. Tant aquesta com el nen giravolten en una mena d’espiral ascendent mentre s’estableix un entramat compositiu amb la resta d’elements que formen el grup. Progressivament en les obres de Quera, el moviment s’alentirà fins […]