Escultura en planxa

En l’escultura de Quera –diu el crític Àngel Crespo en referència a les obres en planxa- hi ha fins i tot una riquesa lírica que ens parla d’una raó emocionada més que d’una emoció racionalitzada. Les planxes de ferro que les componen reflecteixen en les arestes, abans que l’abstracció, les pulsacions del seu realitzador. Davant de les darreres obres de Quera no es pot pensar en un racionalisme que es té a si mateix per objecte, sinó en una esquematització de formes vitals i, en el fons, en una crida a la llibertat.

El mateix Quera definia la seva obra com a constructivisme orgànic. Mantenia que el seu propòsit escultòric era conjugar el temps i l’espai i la seva intenció la de crear objectes que participessin de ple en l’univers, destinats a situar-se en plena naturalesa.

El 1969 l’Ajuntament d’Olot decidí instal·lar aquesta escultura al jardí de la plaça de Jaume Balmes com a reconeixement a l’escultor, cinc anys després de la seva mort.

BIBLIOGRAFIA

ALOT, “L’escultor Leonci Quera” La Garrotxa (Olot) núm. 1564 (22 octubre 1969), p.12.