Font de l’Àngel

Font de l’Àngel
Desconegut

DATA D’INAUGURACIÓ
1724

TEMA
Persones

MATERIAL
Pedra

MIDES
600 cm

FORMA D’INGRÉS
Adquisició

FONT D’INGRÉS
Ajuntament d’Olot

UBICACIÓ
Plaça de l’Àngel, Nucli Antic

Consta d’una base escalonada, sobre la qual descansa un cos central que té adossat en la part frontal un abeurador de pedra picada amb dues aixetes.  Sobre el cos central s’aixeca un obelisc acabat en una bola que fa de peanya de la figura de  l’Àngel, el qual està situat damunt d’aquesta. És la figura d’un angelet molt dolç i amb llargues ales que va vestit amb una túnica fins als peus. Està  dret i amb les mans juntes al davant, en actitud de resar.

Es tracta d’una de les dotze fonts públiques que antigament existien a Olot. Sembla que sempre se n’ ha dit ‘de l’Àngel’ i això fa pensar que aquest s’hi va posar des del primer moment, però en diverses ocasions, per culpa d’un temporal de vent, la neu, les glaçades i, darrerament, les bretolades, ha calgut reconstruir.

Es comenta també que fins i tot una canonada l’havia aterrat en una de les guerres carlistes i que el Sr. Batlló va pagar les despeses perquè en fessin un altre també de pedra, per col·locar damunt la bola amb què l’obelisc i la font van quedar coronats en aquells moments.

L’exemplar de la figura de l’Àngel que el 1995 va caure de resultes d’una bretolada es conserva actualment als magatzems del Museu de la Garrotxa. En el seu lloc es va instal·lar una rèplica nova també de pedra. 

INSCRIPCIONS

A la banda posterior, hi ha una data gravada a la pedra: “1724” i a la banda de l’abeurador una inscripció que posa.” Restaurada en 1892 – 1933”. A sota de la inscripció  hi figura l’escut d’Olot.

BIBLIOGRAFIA

CASTELLÀ i LLOVERA, E. Notas históricas de Olot. Olot. Vol.II, p.284.
DANÉS i TORRAS, J. Història d’Olot. Olot. Ajuntament d’Olot. 1980-2003, vol. I, p.126.

També et pot interessar:


Torna a l'inici