QUIM DOMENE   DATA D’INAUGURACIÓ 2010 TEMA Homenatge / Recordatori MATERIAL Acer corten MIDES 180 x 160 x 376 cm FORMA D’INGRÉS Encàrrec / Compra FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Plaça Ernest Lluch Escultura dedicada a la figura d’Ernest Lluch, assassinat per ETA l’any 2000. La peça configura un espai de recolliment i reflexió on l’espectador és invitat a seure davant d’un monòlit, una planxa d’acer oxidat que parteix dels peus de l’espectador i s’eleva davant seu. Als terra si pot llegir el text: El socialisme és portar la màxima llibertat, la màxima igualtat la màxima fraternitats possibles a persones que viuen en societat. Signat per Ernest Lluch Davant l’espectador s’aixeca un tòtem, una planxa d’acer corten on hi diu : La ciutat d’Olot a Ernest Lluch. 1937-2000 En conjunt la peça es tanca cap a si mateixa, buscant la complicitat de l’espectador, invitant-lo a seure i així tancar-se en aquest espai de reflexió. Lluch va ser una persona molt vinculada amb la ciutat d’Olot, la seva tràgica molt va commoure a la societat civil catalana i espanyola, estenent una onada de sol·lidaritat amb la família i d’oposició al terrorisme. L’escultura és una acció més per a fer perdurà la […]

Claudi Casanovas DATA D’INAUGURACIÓ 25 de juny de 2006 TEMA Homenatge MATERIAL Fang MIDES FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Camí de teuleria / Fonts de Sant Roc, Pequín L’Ajuntament d’Olot, en el Ple del 26 de setembre de 2002, fent-se ressò del sentiment expressat per alguns ciutadans, va aprovar per unanimitat la moció conjunta presentada pels grups polítics representats al Ple que proposava “la creació d’una comissió cívica que estudiï la idoneïtat i la possible ubicació d’un monument que honori la memòria de tots aquells olotins i olotines que lluitaren en defensa de la república democràticament instituïda”. Mitjançant un decret signat el 7 de novembre d’aquell mateix any, l’alcalde d’Olot va nomenar una comissió cívica, amb l’encàrrec de proposar el lloc on ubicar el monument, l’autor o autora i vetllar perquè el projecte final tingués els elements d’idoneïtat, respecte a la memòria dels nostres avantpassats i exemplaritat per a tots els ciutadans, especialment per als més joves. La comissió, presidida pel regidor de Cultura, Josep M. Fargas, es va constituir el 10 de desembre de 2002. En formaven part Sigrid Werning –que el juny d’aquell any havia publicat l’article que resumia la intencionalitat que havia de tenir […]

Josep M. Ferrer i Sandra Roura DATA D’INAUGURACIÓ28 de gener de 1993 TEMA Homenatge MATERIAL Ferro MIDES172 x 100 x 90 cm FORMA D’INGRÉSAdquisició FONT D’INGRÉSAjuntament d’Olot UBICACIÓ Jardins de la Rosaleda, Pequín Consta d’un fragment de columna basàltica dreta que té adossada en un lateral i en sentit perpendicular una planxa de ferro en la qual hi ha gravat, en sentit vertical i de dalt a baix : “En homenatge a la poetessa M. Concepció Carreras”. També hi ha retallada, a la part superior, la silueta d’una noia ballant. Es tracta d’una escultura realitzada dins els actes de commemoració del centenari del naixement de la poetessa M. Concepció Carreras i Pau (Olot, 1893 – 1961), organitzats per l’associació feminista Alba. Es va inaugurar el 28 de gener de 1993 gràcies a la col·laboració de la família Carreras Borràs. El monòlit està realitzat per Josep M. Ferrer i Sandra Roura, alumnes d’escultura de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics d’Olot. En el discurs inaugural, el llavors alcalde Pere Macias va destacar la importància de l’obra de la poetessa homenatjada i l’esforç de l’organització per preparar tot el seguit d’actes del programa. El mateix dia, al Teatre Principal, tingué lloc un […]

Miquel Blay Fàbrega DATA D’INAUGURACIÓ 20 d’abril de 1991 TEMA Homenatge MATERIAL Bronze MIDES 182 x 129 x 133 cm FORMA D’INGRÉS Adquisició FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Passeig de Barcelona, Eixample Malagrida Representació del jurisconsult i polític olotí de prestigi internacional Joan Pere Fontanella (1575-1649?). Cursà la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona on exercí d’advocat. Actuà sovint com a assessor jurídic de la Generalitat i del Consell de Cent i feu d’ambaixador d’aquestes institucions prop de la cort. La seva posició a favor de Catalunya va fer que se li negués repetidament un lloc a l’audiència reial. Després de l’avalot del Corpus de Sang, va ésser elegit conseller en cap de Barcelona quan ja comptava 65 anys, càrrec que mantingué fins al 1641. En l’escultura el personatge vesteix toga de jurista que li arriba fins als peus i, malgrat que la figura està condicionada per una sèrie d’atributs corresponents al càrrec, aquests no resten frescor a l’obra. D’altra banda, Blay aconsegueix imprimir al jurista l’expressió palpable de la inquietud intel·lectual, característica específica que vol ressaltar. Al seu costat es representen els volums de les seves obres més destacades: De pactis nuptialibus sive Capitulis Matrimonialibus i Decissiones […]

Miquel Blay Fàbrega DATA D’INAUGURACIÓ20 d’octubre de 1974 TEMA Homenatge MATERIAL Bronze MIDES42 x 43 x 24 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉSAs. Chasyr 1979 | Ag. CEC UBICACIÓ Cruïlla c/ Joaquim Vayreda i c/ Secretari Daunis , Eixample Malagrida El monument consta d’un pilar recte amb les arestes laterals rematades que descansa sobre una base igual lleugerament més gran. Damunt del pilar hi reposa el bust en bronze de Joaquim Vayreda i Vila (1843-1894), representat fins al pit i vestit amb jaqueta cordada, camisa i corbata de llaç. Presenta un modelat realista, allisat en el rostre i amb textures als cabells, bigoti i barbeta. Erigit en homenatge a un dels homes més significatius de la vida olotina, tant industrialment, com culturalment i artísticament parlant, de finals del segle XIX. Joaquim Vayreda es formà en el taller de Ramon Martí Alsina i fou membre fundador de l’anomenada Escola d’Olot, de vessant paisatgística, d’importància singular en la història de l’art català i de la qual arribà a ser el màxim exponent: “Amb Vayreda –diu Francesc Fontbona- arriba a l’art català un ressò de Corot, Rousseau i Daubigny; passat però pel sedàs de la seva incontrovertible personalitat, com passava també pel del […]

Leonci Quera Tisner DATA D’INAUGURACIÓ 26 setembre de 1992 TEMA Homenatge MATERIAL Pedra MIDES 78 x 46 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉS AAVV Barri Sant Miquel UBICACIÓ Avinguda Jaume I, Sant Miquel Consta d’un petit mur vertical que descansa sobre una base o sòcol. Si contemplem el monument per la banda de la plaça, veurem un gran escut d’Olot esgrafiat a la pedra, que precisament justifica el peculiar contorn exterior del mur. Adossat a la part posterior hi ha un relleu on es representen dues figures d’avis d’esquenes, home i dona, i un arbre a la part esquerra. És la reproducció del relleu intitulat La vellesa que Leonci Quera va fer per decorar la façana dels pisos de la Caixa de Pensions i Estalvis per a la Vellesa i que es troba en un dels costats de la porta d’aquests edificis, per la banda del passeig de Barcelona, juntament amb un segon relleu titulat L’art, en el qual es representen dos joves flautistes i uns ocells. Els relleus dels costats de la porta de l’avinguda Balears també són obra del mateix autor i representen els temes El comerç i L’estudi. Aquest petit monument es va erigir com a homenatge […]

Xavier Carbonell Serra DATA D’INAUGURACIÓ1968 TEMA Homenatge MATERIAL Pedra MIDES FORMA D’INGRÉSEncàrrec FONT D’INGRÉSAjuntament d’Olot UBICACIÓ Jardins de la Rosaleda (Parc Nou), Pequín El Monument a la sardana es compon bàsicament de tres cossos geomètrics molt simples, dos prismes i un cilindre, decorats amb diversos relleus. El monument consta d’un prisma recte de base rectangular que en la seva cara posterior té adossat, en sentit perpendicular, un altre prisma recte de menys altura i també de base rectangular. Aquest segon prisma porta incorporada una font en el seu extrem lliure. Les cares verticals d’ambdós prismes estan decorades amb una mena de tires horitzontals entreteixides i amb l’escut d’Olot en un dels laterals. Completa el conjunt un cilindre situat al davant de la cara principal del primer prisma. El cilindre que doble l’alçada d’aquell està decorat amb cinc successives franges d’un relleu on es representen parelles de pagesets que ballen una sardana. El monument es va erigir el 1968 al passeig del Bisbe Guillamet amb motiu del nomenament d’Olot com a Ciutat Pubilla de la Sardana. La inauguració tingué lloc el 21 d’abril dins els actes de programació de l’esdeveniment. El projecte del monument s’encomanà a Xavier Carbonell i Serra, que […]

Joan Ferrés Curós DATA D’INAUGURACIÓ6 de setembre de 1982 TEMA Homenatge MATERIAL Bronze MIDES62 x 80 x 41 cm FORMA D’INGRÉSAdquisició FONT D’INGRÉSAjuntament d’Olot UBICACIÓ Parc Nou, Pequín Representació fins al pit del pintor olotí Pere Gussinyé i Gironella (1898 –1980), format a l’Escola de Belles Arts d’Olot amb Berga i Boix, a Barcelona a l’Acadèmia Mallol i al Cercle Artístic de Sant Lluc. La pintura de Gussinyé, dedicada majoritàriament al paisatge, destaca per la síntesi i la simplicitat  amb què interpreta les formes i unifica els colors, així com per la saturació dels tons de la seva paleta. En el monument, el bust del personatge representat en la seva maduresa descansa sobre un pedestal de línies simples que a la vegada està situat sobre un sòcol aixamfranat de 25 cm. Presenta un tractament superficial amb textures granades que li confereixen un efecte molt plàstic i expressiu. Aquest monument es va inaugurar per les Festes del Tura de 1982, dos anys després de la mort del pintor i a la seva memòria, al Parc Nou, un dels indrets que Gussinyé havia pintat moltes vegades. L’escultor conserva dins la seva col·lecció un exemplar en guix d’aquesta obra. INSCRIPCIONS A la part […]

Jaume Lloret Sidera DATA D’INAUGURACIÓ Primavera de 1995 TEMA Homenatge MATERIAL Pedra MIDES 218 x 120 x 115 cm FORMA D’INGRÉS Donació FONT D’INGRÉS Els Picariques & Jaume Lloret Sidera UBICACIÓ Parc dels ocells, Les Tries – Les Mates L’escultura consta d’un bloc de pedra vermellosa que conserva en gran part la seva forma natural. Té gravades, al davant, una tela sobre la qual descansa un violoncel. Més a la dreta hi veiem l’arquet i una partitura amb la primera línia d’un pentagrama i unes notes. A la part del darrere hi  ha el relleu de l’església de Sant Martí del Canigó. Es tracta d’una escultura realitzada en homenatge a Pau Casals (El Vendrell 1876 – Puerto Rico 1973), compositor i violoncel·lista, fundador de l’Ecole Normale de Musique de París, fundador a Barcelona de l’Orquestra Pau Casals, ambaixador per la pau de l’ ONU, que va compondre l’Himne de les Nacions Unides. Cedida per l’autor conjuntament amb l’Associació Cultural Els Picariques a la ciutat d’Olot, el 1995. INSCRIPCIONS Inclou les inscripcions següents: “A Pau Casals / 1876-1973” “El cant dels ocells” (sobre la partitura) i “Sant Martí del Canigó” (sota l’església). Al darrere de la peanya hi ha una placa […]

Carmina Gibert Fortet DATA D’INAUGURACIÓ 5 de febrer de 1984 TEMA Homenatge MATERIAL Bronze MIDES FORMA D’INGRÉS Encàrrec FONT D’INGRÉS Ajuntament d’Olot UBICACIÓ Plaça del Rector Ferrer, Nucli Antic Bust d’un personatge religiós amb barret. És la representació de mossèn Esteve Ferrer (1851 – 1922),  llicenciat en dret civil i canònic, sacerdot que va ser durant quaranta anys rector d’Olot. Exvicari general de Vic i condecorat amb la Creu “Pro Pontifice et Eclesia”, fou consultor de bisbes i conseller d’Instituts religiosos. Està instal·lada precisament als jardins laterals de l’escala de l’entrada principal de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot. L’autora del bust el va col·locar sobre un pedestal construït amb pedres volcàniques potser per fer patent la seva vinculació a Olot. El tractament del bust, quant a modelatge, és molt fresc, amb textures gruixudes i en consonància amb les de la mateixa pedra volcànica a la qual  es voldria assimilar. El 1983, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament d’Olot,per suggeriment de la revista Alimara,  va encarregar el monument a l’escultora. L’obra, en homenatge al rector, fou inaugurada el dia 5 de febrer del 1984 en presència de les autoritats locals i l’autora i els acompanyà un nombrós públic. BIBLIOGRAFIA La […]