Calaixeres bessones
Can Trincheria és una casa-museu on s’hi respira com era la vida d’una família benestant olotina als segles XVIII i XIX.
Un dels elements més destacats de la casa és el seu nombrós mobiliari i entre aquest en destaquen un parell de calaixeres bessones. Són una raresa dins el món del moble català, a més d’una veritable joia atribuïble al cercle de Joan Llor i Benet (Olot, de 1742 a 1805), un excel·lent fuster i constructor de mobles singulars, molt apreciats arreu, tant per la qualitat dels seus treballs com per l’escassetat d’obres que ens han arribat fins avui.
Fetes de noguer, aquestes calaixeres tenen unes decoracions amb pols de metall, segurament de plata, molt típiques dels treballs d’aquest fuster.
Les calaixeres de Can Trincheria són una evolució del que abans eren les caixes de núvia, més pensades pel viatge, i que a partir del segle XVIII es van anar transformant en aquest moble que avui tenim tots a casa nostra.
Un paisatge celestial
Melció Domenge (1872-1939) és l’artista que manté durant la primera meitat del segle XX les ensenyances dels grans mestres de l’anomenada Escola d’Olot. Alumne de Josep Berga i Boix i aprenent de Joaquim Vayreda, les seves obres són d’igual qualitat, tot i no assolir la fama dels seus mestres.
Es interessant destacar que, com a aprenent de Joaquim Vayreda, havia de preparar les teles del seu mestre, és a dir, muntar-les i pintar el que serien els cels i els fons dels paisatges. D’aquesta manera avançava i alleugeria la feina del seu mestre que, al final, acabava signant l’obra.
Paisatgista practicant, Melció va seguir durant tota la seva vida els postulats dels seus mestres, combinant-los amb una vivència molt intensa del fet religiós. La seva és una obra de caire místic en què Déu és sempre present en els paisatges i les escenes que pinta: cels densos de tons lilosos, una lluminositat mística, personatges molt eteris, etc. En definitiva, pintava el que per a ell hauria de ser un paradís terrenal.
