El Museu de la Garrotxa mostra l’exposició “L’Escola d’Olot. Una ‘Fake News’ amb 150 anys d’història”, que es pot visitar del 5 de febrer a l’1 de maig a la Sala Oberta i la Sala Oberta 2.
L’exposició permet veure quadres de Joaquim i Marià Vayreda, de Josep Berga i Boix, Iu Pasqual i Josep Pujol, entre d’altres artistes.
El Museu de la Garrotxa mostra la història artística iniciada fa 150 anys a Olot, fent un repàs als diferents corrents artístics i els seus protagonistes. La mostra porta per títol “L’Escola d’Olot. Una ‘Fake News’ amb 150 anys d’història” i es podrà visitar del 5 de febrer a l’1 de maig, a la Sala Oberta i la Sala Oberta 2 del Museu de la Garrotxa.
A les dues sales d’exposicions es podran contemplar obres de Joaquim i Marian Vayreda i Josep Berga i Boix, al costat de peces d’altres artistes d’altres períodes com Iu Pascual, Martí Casadevall, Josep Pujol o Marian Oliveras. És una bona oportunitat per veure a la ciutat peces d’artistes que pertanyen a col·leccions privades.
La mostra comença amb la pintura de Joaquim Vayreda i arriba fins a la dels anys setanta del segle passat. Un recorregut que passa per Francesc Vayreda, Melció Domenge, Olivet Lagares i Leonci Quera, entre d’altres.
Una revisió crítica de l’Escola d’Olot
L’exposició, que arriba a Olot procedent de la Fundació Vila Casas, planteja una visió crítica del que s’ha donat a conèixer com a Escola d’Olot. Tant els germans Vayreda com Josep Berga i Boix eren pintors paisatgistes que, cadascú des de la seva òptica, coincidien a pintar els paisatges olotins. Aquests pintors compartien unes profundes creences religioses i una visió de caire conservador de la societat, un fet que es reflecteix en els seus quadres.
Tots tres van ser definits a finals del segle XIX com a l’Escola d’Olot. Malauradament aquest segell d’Escola d’Olot ha estat usat fins als nostres dies per etiquetar qualsevol tipus de pintura paisatgística feta a la nostra ciutat. Aquest fet, per exemple, ha dificultat de valorar, entre d’altres, la magnífica pintura noucentista duta a terme per Francesc Vayreda o la figura de Raymon Vayreda, dissenyador de mobles i activista cultural durant el període republicà.
Amb aquesta exposició s’intenta donar valor a cada moment artístic, explicant que l’anomenada Escola d’Olot que podria haver acabat a finals del segle XIX i, des d’aleshores, l’art olotí no ha deixat de ser ben present en el panorama artístic i cultural català.
