L’obra d’Isabel Banal i l’arquitectura garrotxina del present a les temporals del Museu de la Garrotxa

El Museu de la Garrotxa inaugura dues noves exposicions coincidint amb les Festes del Tura: “De la casa a la plaça”, una mirada al present de l’arquitectura garrotxina” (Sala Oberta), una mostra sobre el treball d’onze estudis d’aquitectura de la ciutat, i “Deus” d’Isabel Banal (Sala Oberta 2), una reflexió al voltant de l’aigua a través de l’obra de l’artista.

L’acte d’inauguració serà el dissabte 29 d’agost a les 12 h del migdia a l’Hospici. Les exposicions es podran visitar des d’ara mateix i fins al 10 de gener de 2027.

“De la casa a la plaça”, una mirada al present de l’arquitectura garrotxina
Aquesta exposició posa el focus en l’arquitectura contemporània de la Garrotxa. Comissariada per Jaume Prat Ortells, la mostra reuneix onze arquitectes i estudis vinculats a la comarca que, més que compartir un estil, tenen en comú una determinada sensibilitat envers el territori, el paisatge i la cultura local.

La Garrotxa compta amb un llegat arquitectònic i artístic que ha contribuït a generar un ecosistema singular de professionals, clients i indústries vinculades a l’arquitectura. En aquest context, l’exposició vol mostrar què està passant actualment en aquest àmbit a la comarca a través d’una nova generació de professionals que actualitzen aquest llegat i construeixen noves maneres de relacionar arquitectura i paisatge.

Els onze arquitectes i estudis representats són Arnau Vergés, Atheleia Arquitectura, Barbacana, Estudio Alem, Jordi Hidalgo, Joel Padrosa, Miquel Subiràs, Pau Llimona, Un Parell d’Arquitectes, Víctor Vázquez Blanco i Xevi Bayona.

L’exposició es planteja com un mosaic de projectes que permet descobrir les similituds i diferències entre les diverses maneres de treballar. El denominador comú és la relació amb el lloc i amb els diferents tipus de paisatge: allò que ja existeix es cuida, es renova i es transforma, des del paisatge natural fins als espais que afavoreixen la convivència i la creació de comunitat.

El recorregut porta el visitant de l’exterior a l’interior i mostra els diferents espais dels quals s’ocupa l’arquitectura, des de la casa fins a la plaça. S’hi presenten tant projectes d’espai públic com privat, així com interiors, mobiliari i textures, i s’explora la manera com les arquitectures miren el paisatge i, al mateix temps, com són percebudes des del seu entorn.

De cadascun dels onze estudis es podrà veure una fotografia de l’arquitecte o de l’equip al seu espai de treball, així com imatges d’algunes de les seves obres més representatives, acompanyades de textos explicatius. Cada estudi incorporarà també un element singular relacionat amb la seva manera de treballar, com poden ser un manifest o una peça de disseny.

La mostra vol oferir així una visió de conjunt de l’arquitectura a la comarca especialment i mostrar com aquestes pràctiques contribueixen a construir i interpretar el territori, alhora que traslladen aquesta sensibilitat més enllà de la Garrotxa.

Visites, una ruta arquitectònica i una taula rodona
“De la casa a la plaça: nous paisatges de l’arquitectura garrotxina” es complementarà amb diverses activitats gratuïtes per aprofundir en els seus continguts.

El comissari de l’exposició, Jaume Prat Ortells, oferirà dues visites guiades els dissabtes 26 de setembre i 14 de novembre, a les 12 h, a la Sala Oberta.

El dissabte 31 d’octubre, a les 10 h, es farà una passejada per Olot per conèixer diferents obres relacionades amb l’exposició, amb sortida des de l’Hospici.

Finalment, el dijous 10 de desembre, a les 19 h, l’Espai Cràter acollirà una taula rodona amb arquitectes participants en la mostra.

Tant l’entrada a l’exposició com les activitats complementàries són gratuïtes.

“Deus”, l’aigua com a origen i element essencial
L’interès, i també la preocupació, per un element absolutament essencial com és l’aigua és el punt de partida de “Deus”, d’Isabel Banal Xifré.

El títol transporta als llocs on neix l’aigua. La Garrotxa està plena de deus, fonts, rius i rierols, elements que també han estat representats moltes vegades en les pintures de l’Escola d’Olot.

Els darrers temps han evidenciat com una forta sequera pot canviar el paisatge, assecant rius i abeuradors, i han fet encara més present la importància d’aquest recurs. Al mateix temps, Isabel Banal utilitza la deu en un sentit metafòric, com a origen d’idees, pensaments i coneixement, establint un diàleg entre l’àmbit natural i el creatiu.

La mostra presenta quatre treballs que reflexionen sobre les relacions, la presència i la representació de l’aigua en les nostres vides. Tracten qüestions que van des de la industrialització i la venda d’aigua fins a la pluja i el seu (no) aprofitament, l’aigua subterrània i els pous. El recorregut arriba també a la representació de l’aigua a través de la pintura, un element que permet reflexionar sobre el seu entorn.

El concepte de deu amplia, a més, la lectura de l’exposició. Maria Josep Balsach, en el text que acompanya la mostra, presenta la deu com el resultat d’un llarg recorregut subterrani i com un element vinculat a l’origen. La polisèmia que en català relaciona fonèticament deu i Déu afegeix una nova dimensió a aquesta reflexió sobre la natura, l’origen i el principi creador.

Una visita amb l’artista i una conversa sobre la seva trajectòria
Isabel Banal oferirà una visita guiada el dissabte 19 de setembre, a les 12 h.

Més endavant, el divendres 20 de novembre, a les 19 h, hi haurà un “Trajectòries”, una  conversa sobre el recorregut artístic d’Isabel Banal amb la participació de la mateixa artista i de Margarida Casacuberta, historiadora i investigadora en literatura contemporània de la Universitat de Girona.

Tant l’entrada a l’exposició com les activitats complementàries són gratuïtes.