S’han programat dos espectacles, Likes i Spiritual boyfriends, i un taller de cyberexorcisme.

Amb aquest cicle es posarà el punt i final al Sismògraf tal com el coneixem actualment, per donar pas a un canvi de rumb del festival a partir de l’any que ve.

L’artista Núria Guiu és la protagonista d’un nou univers d’Olot Cultura. Aquesta setmana representarà a Olot dos espectacles i farà un taller recomanat per a totes aquelles persones interessades en el cos en moviment. Totes tres activitats són les últimes del Sismògraf tal com l’hem conegut fins a dia d’avui. Tanquen una manera d’entendre el festival, que es reinventarà a la primavera.

La primera de les propostes que podrem veure serà dijous a les 19.30 h i es tracta de l’espectacle Likes. Likes parteix de l’anàlisi de dos fenòmens populars de YouTube: el cover dance i els tutorials i vídeos sobre les diferents tècniques de ioga. Des d’una perspectiva socioantropològica, l’artista aborda el públic amb un discurs sobre el valor social d’un like a les nostres societats digitals. Aquest treball és una mirada fresca i coreogràfica sobre la presència del cos en l’era digital, i va ser seleccionat per Aerowaves 2018, a més d’obtenir una menció especial al Premi Ciutat de Barcelona 2018 i els Premis de la Crítica 2018 per al millor solo.

L’endemà, el divendres 10 de desembre a les 19.30 h, Núria Guiu representarà el muntatge Spiritual boyfriends.  Es tracta d’un solo que gira a l’entorn de la relació cos/poder. La representació s’aborda a través d’un llenguatge físic, visual i teatral, el qual fusiona fronteres entre llenguatges. La pràctica del ioga es revela com una forma d’autocontrol i autodisciplina fins al punt de revertir el seu propòsit curatiu o espiritual cap a una obsessió malsana i materialista per la perfecció corporal. Quin paper té Internet en relació amb la immaterialitat, l’amor, el poder, les polítiques neoliberals i les seves tècniques de control i vigilància social? El treball es basa en una investigació iconogràfica sobre la construcció històrica de postures de ioga, així com en material autobiogràfic al voltant de l’afecte i el desig.

L’última de les propostes d’aquest univers serà el taller Cyberexorcisme lab que tindrà lloc el dissabte 11 de desembre, d’11 a 14 h, al Teatre Principal d’Olot. Cyberexorcisme lab és una sessió de tres hores en què Núria Guiu compartirà eines de creació al voltant d’una nova peça que estrenarà al Mercat de les Flors el maig del 2022. Les imatges digitals ens posseeixen com si fossin fantasmes o ànimes que corren per la xarxa fins a prendre vida a través dels nostres cossos. Podem exorcitzar Internet? Hi ha maneres de desplaçar, deformar o reinventar els mecanismes i les imatges que observem a través de les pantalles?

En el taller es guiarà els participants a través d’una pràctica de ioga i de meditació en relació amb imatges extretes d’Internet. Aquesta és una invitació a una catarsis col·lectiva i meditativa a través del moviment, al diàleg, a la reflexió des del cos i des de les imatges per establir noves mirades sobre aquestes. Per participar-hi no cal experiència prèvia en la dansa, només un interès per al cos en moviment. Es tracta d’un taller recomanat per a persones d’entre 20 i 50 anys.

Núria Guiu

Núria Guiu és una artista que viu a Barcelona, graduada en dansa clàssica, professora de ioga i estudiant d’antropologia, amb una llarg i interessant currículum tan com a ballarina com a coreògrafa: ha col·laborat amb companyies com Cullberg Ballet, Gisele Vienne, Carte Blanche Dance Company, Batsheva Dance Company (Kamuyot / Riksteatern), Ingri Fiksdal, Jasmin Vardimon, La Veronal, Kobalt Works, entre altres. Com a coreògrafa, ha creat una peça per Carte Blanche a 2012 (La Muda), Portal, un solo en col·laboració amb el músic noruec Gisle Martens Meyer estrenat al Oktoberdans 2014. Ha treballat com a assistent artística de Gisele en Vienne i també com a intèrpret d’algunes de les seves creacions com Crowd o This Is How You Will Disappear.

A més, desenvolupa un treball que posa en relació el cos, la tecnologia, les xarxes socials i les pràctiques espirituals: la imatge corporal a través de les xarxes socials és travessada inevitablement per un paisatge transcultural, històric, simbòlic, polític, econòmic, que s’inscriu en les formes dels cossos i en la nostra mirada sobre els mateixos. Quin paper juga el món virtual en la construcció dels nostres cossos, de la nostra realitat, de la nostra manera de pensar-nos, d’identificar-nos, de desitjar-nos? Quin paper juga el món virtual en relació a l’espiritualitat i a la immaterialitat o volatilitat d’aquest nou medi?

Més informació