Durant tres hores, una cinquantena de persones han debatut a Olot sobre el futur dels Premis Literaris d’Olot i el suport a la creació des de l’Administració local. La trobada, que ha aplegat professionals de l’àmbit de l’edició i la creació, membres d’entitats culturals de la ciutat, representants polítics i ciutadans interessats en la literatura, ha de conduir a un document final que reculli les reflexions expressades avui a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. A partir d’aquí, l’Ajuntament haurà de prendre les decisions oportunes sobre el futur dels premis literaris. A més, les reflexions recollides durant la jornada podran servir també per a altres municipis.

Tot i que hi ha un consens en el sector literari sobre l’alta qualitat de les obres premiades pels Premis Literaris Ciutat d’Olot, moltes de les reflexions han coincidit en els canvis socials que s’han viscut des de la creació dels premis, l’any 1967. Aquest nou context faria més necessari el replantejament dels objectius dels  guardons en un moment en què escriure en català i publicar és més accessible per a tothom.

Hi ha hagut unanimitat que, si els premis han de continuar, cal replantejar-los, introduint canvis com ara l’especialització o la introducció de nous gèneres com el còmic o el teatre. Altres aspectes que s’han qüestionat són el procés que segueixen els llibres un cop han estat premiats, la promoció de l’obra, la dotació econòmica i el fet que els drets d’autor en formin part.

Un altre dels punts que ha sortit al llarg del matí és que creació i lectura no van necessàriament de la mà. Mentre que les dades oficials diuen que el 40% de la gent no llegeix, paradoxalment altres estudis destaquen que el 54% de la població està escrivint un llibre. Per tant, la creació està passant per un bon moment, com ho demostra el fet que una editorial petita pot arribar a rebre set manuscrits diaris que aspiren a ser publicats. Actualment, es publiquen 8.000 títols anuals en català, dels quals 750 corresponen a premis literaris. En efecte, els premis poden ser una via per als escriptors novells que d’entrada veuen el món editorial com inaccessible.

Entre les alternatives als premis s’ha plantejat oferir beques de creació per permetre als escriptors centrar-se únicament en l’escriptura. Una de les possibilitats que s’ha repetit al llarg del matí és que la residència Faber fos un altre dels agents que es vinculés a aquest estímul a la creació. En la mateixa línia d’establir sinergies, s’ha suggerit connectar els guanyadors dels premis amb la programació del Festival MOT de literatura.

S’ha destacat que els premis no tenen sentit si no hi ha lectors; per tant, el foment de la lectura hauria de ser una de les bases de la política cultural de la ciutat. En aquest sentit, s’ha incidit que cal que cultura i educació vagin de la mà. Diverses veus han insistit que els joves s’acosten a la lectura d’una manera diferent a la tradicional, passant molts cops per la tecnologia, i que cal aprofitar les noves eines per tal de difondre la literatura. D’altra banda, més enllà de crear lectors, també s’ha de generar espais de creació per a aquells aficionats a l’escriptura que no necessàriament volen passar a un nivell professional.

L’acte ha començat amb l’exposició dels quatre ponents principals: Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana; Guillem-Jordi Graells, membre i expresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; Oriol Izquierdo, professor de llengua, literatura i humanitats de la Facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull, i Albert Soler, cap de l’Àrea de Serveis a les Persones l’Ajuntament de Granollers. Seguidament, s’ha obert el torn de paraula al públic, entre el qual figuraven persones directament vinculades als Premis Literaris Ciutat d’Olot, professionals de l’àmbit literari així com ciutadania interessada a debatre sobre aquesta qüestió.