Reflexions d’una guia de museu gens convencional. La seva mirada ho trastoca tot, relativitza el valor de les peces més venerades i és detractora de la solemnitat. Renega de les condicions de treball, té bastants dèries i a estones sembla que jugui amb el públic. La seva fixació és en el revers de la col·lecció, en allò que no ha acabat d’assolir prou protagonisme. Tot i que pugui semblar que frega l’absurd, si la coneixeu acabareu convençuts que toca bastant de peus a terra.

Una activitat diferent, desenfadada, perquè ningú pugui dir que els museus són avorrits!

Aforament limitat.