Un fons uniforme, un contrallum, una presència. La retícula de la finestra emmarca els cossos nus en repòs. Cada ànima seu sobre el seu element, personal i intransferible –el sèire (seure) occità a què fa referència el títol. L’objecte de material dur i contundent acull el seu amo volàtil i efímer. Cossos estàtics, sols, en moviment o en parella.

L’exploració del cos eteri desemboca en la matèria. La fascinació de la forma. La unitat dins la diferència. El cos bell revela la seva identitat única. Una topografia secreta i canviant que amaguem gelosament. Com una empremta dactilar, les nostres volumetries dibuixen corbes lineals que ens defineixen i ens acompanyen invisibles als nostres ulls. Com un atles topogràfic d’éssers humans, cada cos esdevé un mapa de corbes de nivell únic amb la seva geografia particular.