fbpx
XERRADES

Jordi Balló

La bellesa òrfica al cinema

Dimecres 13 de juliol de 2022, 19 h, Pati de l’Hospici

Jordi Balló

La bellesa al cinema a partir de l’experiència de Hammershoi i Dreyer i la seva extensió òrfica, d’aquelles imatges que sempre estan a punt d’aparèixer i desaparèixer, que mostren així la crisi de l’artista com a font d’inspiració creativa, al cinema de Hitchcock, Fellini, Lynch o Céline Sciamma.

Jordi Balló (Figueres, 1954) és professor d’Iconografia del cinema a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Va ser escollit Degà de la Facultat de Comunicació (2018-2021) i posteriorment director del Departament de Comunicació (2021). Ha estat també “Visiting Professor” al Department of Iberian and Latin American Cultures de la Universitat de Stanford (Califòrnia), l’any 2008. És autor i coautor dels llibres La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema (1995); Imatges del silenci (2000); Jo ja he estat aquí: ficcions de la repetició (2005, premi Serra d’Or); El món un escenari. Shakespeare: el guionista invisible (2015) i Motivos visuales del cine (2016). Va ser autor conceptual del Suplement Cultura/s de La Vanguardia i responsable del seu Consell Assessor entre 2002 i 2014. Ha estat director d’exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona des de l’any 1998 fins al 2011, on ha comissariat exposicions com El segle del cinema; Món TV; La ciutat dels cineastes; Erice/Kiarostami; Hammershoi i Dreyer; Totes les cartes: Correspondències fílmiques; o Pasolini Roma, on ha explorat els límits entre la sala de cinema i l’espai del museu.

Dirigeix el Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra, des d’on ha impulsat films com La plaga i Sis dies corrents, de Neus Ballús; El cielo gira de Mercedes Álvarez; Cravan vs Cravan i La leyenda del tiempo d’Isaki Lacuesta; Aguaviva d’Ariadna Pujol; En Construcción de José Luís Guerin, o Mones com la Becky i De nens, de Joaquim Jordà, entre d’altres.

L’any 2011, va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d’Audiovisuals com a comissari de l’exposició Totes les cartes. Correspondències fílmiques. L’any 2005 li va a ser atorgat el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya per la direcció del Màster en Documental de Creació i el seu impuls a la llibertat creativa.

“El Árbol de la Vida” (2021) / Simón Hernández Estrada (Colòmbia)

Homenatge al pintor Abel Rodríguez (nom nonuya: Mogatge Guihu) un ancià dels nonuya, una comunitat indígena del mig del riu Cahuinarí, a Colòmbia. A través de dibuixos i narracions, Abel transmet a les properes generacions el coneixement dels seus avantpassats sobre les plantes de la conca de l’Amazones, la seva coexistència amb els animals i els seus significats mitològics. Simón Hernández Estrada és director, productor i muntatgista, amb una àmplia trajectòria al camp del documental havent treballat per a mitjans com la BBC, ART, CNN, TVE, TVC, Red Bull Media House, Caragol TV i Senyal Colòmbia.

Ho organitza: Fundació RCR Bunka


Activitats Relacionades:

Go to Top