“Jordi Curós. D’acalorat a colorista. L’evolució d’un artista polièdric”

Un artista apassionat pel color, el gest i la quotidianitat que va fusionar modernitat i arrelament amb una veu única

Aquesta exposició presenta un recorregut per l’obra d’un dels artistes més destacats de l’art català de la segona meitat del segle XX. La mostra reuneix una selecció representativa dels diferents moments creatius de Curós, des dels primers treballs figuratius fins a les etapes més experimentals i madures.

Nascut a Olot l’any 1930, Jordi Curós va començar a pintar de molt jove, i amb només dinou anys ja exposava per primera vegada a la seva ciutat natal. De formació clàssica però inquiet i innovador, el seu art va evolucionar ràpidament.

Després d’un primer reconeixement a Catalunya, va viure una etapa clau a París entre 1958 i 1960, on es va endinsar en l’informalisme i en l’ús de materials com la fusta, el guix o l’arpillera. Aquesta fase més matèrica i experimental mostra un Curós introspectiu, interessat per les textures i la força expressiva de la matèria.

El retorn a Barcelona marca un nou canvi: sense abandonar tot el que havia après, l’artista torna progressivament a la figura i al paisatge, però ho fa des d’una mirada renovada. El seu estil es fa més lluminós i més obert, i connecta amb un llenguatge visual directe i emocional.

L’exposició inclou obres que retraten la seva família —els primers motius que va pintar—, natures mortes carregades de simbolisme, composicions abstractes i paisatges que reflecteixen el seu vincle profund amb la terra.

També s’hi poden veure peces exposades a la Sala Parés de Barcelona, on Curós va presentar la seva obra regularment durant dècades.

Com si el temps fos un vent obstinat que empeny els homes contra si mateixos, la segona meitat del segle XX veié com l’art, temple sagrat de l’esperit, era profanat pel mercat. Com un déu nou i sord, aquest envaí l’ànima creadora i en feu mercaderia. L’itinerari de Jordi Curós, fill d’Olot, és exemple vivent d’aquesta lluita entre l’ànima i la màscara, entre l’artista pur i les urpes de la demanda. Curós, esperit abundant, d’una fecunditat impetuosa i d’una agilitat rara, ha sofert un eclipsi —no per falta de llum, sinó per un excés d’aquesta.

Des del primer traç, mostrà una empenta profètica. Pintor d’ànsies i ímpetu, jove però majestuós, sacsejà Barcelona als anys cinquanta. Rodríguez Aguilera i Santos Torroella, en pàgines de devoció, el reconegueren com a veu nova i poderosa. A París —ciutat d’ànimes famolenques— l’informalisme esdevingué el llenguatge del misteri.

Tanmateix, el retorn fou complex. A la Sala Parés, lloc d’honor i servitud, el pes de les modes l’empenyé cap al figuratiu. No era renúncia, sinó pacte amb la realitat.

Ara, aquesta exposició no l’exalta amb trompetes, però el redimeix amb llum serena. Cada tela és un vers callat que diu: “Curós fou, és i serà un dels rostres essencials de l’art català. No cal més veu que la seva obra. No cal més veritat que la seva claredat.

Josep Abelló Cirera

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES A L’EXPOSICIÓ

Visita guiada, a càrrec de Josep Abelló Cirera, comissari de la mostra
Dissabte 20 de setembre a les 12 h

Taula rodona: “Artistes: creació artística i mercat de l’art”
Divendres 10 d’octubre a les 19 h

Visita guiada a l’exposició, a càrrec de Josep Abelló Cirera, comissari de l’exposició
Dissabte 20 de desembre a les 12 h