L’home del principi

La vida sovint ens porta a repetir postures interessants. Una d’elles —i la preferida d’aquest músic— és la del primer bany de l’any. Una persona mirant mar enllà amb l’aigua als genolls i les mans a la cintura, sense cap altra alternativa que la de llençar-s’hi tard o d’hora.

Així comença el viatge de L’home del principi, amb l’estampa d’aquell que medita sobre una única opció. En el seu cas, començar a escriure cançons —després de pensar-s’ho—, en les quals pot trobar gent en postures similars, perquè és comú trobar-nos junts en certes circumstàncies.